Si deim que la comunicació és fonamental en la societat d'avui, no descobrirem res a ningú. Si parlam de política la cosa s'agreuja fins a punts que voregen la insostenibilitat: massa vegades la política esdevé exclusivament comunicació. A les illes Balears, terra d'excessos, hem vist contínues aberracions sobre la qüestió. Només cal saber que es gasten més doblers en «comunicar» moltes actuacions que en realitzar aquestes mateixes actuacions. Paral·lelament i fruit d'aquesta psicosi comunicativa, hem vist aparèixer i reproduir-se una mena de malformacions humanes suposadament especialistes en «comunicar», que viuen parasitàriament del polític acomplexat de torn neguitat perquè «no aconsegueix comunicar prou» el seu suposat missatge. Però avui no volem parlar d'aquest tipus d'impostors (prometem parlar-ne extensament un altre dia), sinó que la nostra pretensió és enramellar unes quantes paraules sobre la guerra de les televisions, que com un episodi més del gran culebrot de la valencianització (en el sentit zaplanista del terme) de la nostra terra, ens proposa el nostre particular ZT (Zaplana Televisiu).
Ho hem escrit tantes vegades que ens avorrim a nosaltres mateixos: la medicina blavera que ens està aplicant el govern del PP és idèntica a l'aplicada al País Valencià fa pocs anys, o sigui que: senyors del govern, si qualque monstre del que parlàvem abans o qualque mallorquí (o ni que sigui Alemany) els està cobrant per dissenyar l'estratègia, sàpiguen que els estan estafant. L'estratègia ja estava inventada fa molts anys.
Ja que no poden acabar amb TV3, Canal 9 i companyia, emprenyen tot el que poden. Per cert, imagini l'imaginatiu lector que els canals en català, en lloc de ser en les bones mans en què estan, fossin a les mans dels que escriuen de tot perquè saben de tot deien que havien d'estar. Haurien seguit el mateix camí que Som Ràdio, la Junta Avaluadora de Català, l'Institut Ramon Llull a les Balears..., i hauria semblat un accident, com allò del tren a Petra.
La jugada és la següent, vampiritzen les freqüències per les quals fa vint anys que arriben les televisions catalanes, amb la qual cosa aconsegueixen, en primer lloc tenir la clientela feta sense haver de treballar-se-la, en segon lloc confrontar les televisions catalanes que ja es reben amb la nova IB3, en tercer lloc embullar la troca i que la gent més poc informada vegi que TV3, Canal 9 i companyia desapareixen del seu aparell televisiu i com que no sabran com recuperar-lo es quedaran sense, i en quart lloc, convertir en polèmic el tema, ja que en algunes comunitats de veïnats hauran de pagar per redireccionar les antenes col·lectives per tal de sintonitzar els canals perduts.
Els estrategs de pa amb fonteta partidaris i iniciadors de la guerra de les televisions no compten que els seus plans estan viciats de principi i condemnats al fracàs absolut.
Que no ho dubti ningú, guanyarem aquells que som partidaris de la pau televisiva. En primer lloc perquè el grau d'arrelament dels canals que el govern del PP vol proscriure és altíssim, en especial el de TV3. En segon lloc perquè els col·lectius afectats per la jugada bruta són molts i molt potents: penyes barcelonistes, penyes valencianistes, enganxats al Cor de la Ciutat, socis del Club Súper 3, demòcrates que el 13-M volien estar informats... Tota aquesta gent sabrà qui és el responsable de l'intent de fer desaparèixer del seu televisor els seus canals favorits.
Però sobretot perquè la societat civil organitzada sabrà respondre quan sigui l'hora. Si cal, com ja s'ha proposat des d'Algaida, anant casa per casa per resintonitzar els canals i ja que hi som per explicar qui n'és el culpable de tot plegat.
