L'espectaular travelada que pegà Fidel Castro a Santa Clara encengué la llum d'alerta a les cadenes hotelers balears que tenen inversions a Cuba. Bona part d'aquests hotels estan en règim de gestió mentre que l'Estat cubà manté la titularitat de l'immoble. I també és prou conegut que la tropa d'exiliats concentrats a Florida esperen la mort decomandante per tornar i fer-se amb el poder amb el suport dels Estats Units. I just enmig s'hi troben els empresaris balears. És lògic que tenguin calfreds. Si en morir Fidel allà s'arma una ensalada de tirs els seus negocis sofriran un cop duríssim, i fins i tot els poden perdre. L'única esperança és que quan Castro passi a millor vida es produexi un procés de transició cap a la democràcia molt controlat pels que actualment comanden. Però això només serà possible si Washington i la CIA fan bonda, extrem ara per ara impensable. Cal recordar que l'entrada de Fidel a l'Havana fa 45 anys suposà una humiliant galtada -tan econòmica com política- per als nord-americans. Allà encara es recorden de la càrrega de cavalleria de Theodor Roosevelt el 1898 al turó de San Juan, que acabà amb el colonialisme espanyol a Amèrica i obrí el domini ianqui a la perla del Carib. Ara és pitjor. Els hotelers balears no tenen els 200.000 soldats de Valerià Weyler. L'única estratègia és la que han desenvolupat els darrers anys: enviar els seus missers als despatxos d'influècies del Estats Units perquè pressionin la Casa Blanca i els permetin mantenir el seus negocis. S'han gastat una doblerada anant de despatx en despatx i han obtinguit algunes garanties, però cap seguretat. També cerquen pactar amb les famílies antigues propietàries dels terrenys on s'aixequen els hotels. Però a Florida hi ha un milió d'exiliats que esmolen els ganivets. I tothom en voldrà treure profit. El panorama es presenta negre, molt negre.