Acab de saber que el govern espanyol, en resposta escrita a una pregunta del diputat de CiU Carles Campuzano, ha informat que el cost mitjà de l'expulsió d'un immigrant de l'estat espanyol és de 2.665 E (prop de 450.000 de pessetes). A l'anuari sobre immigració de la Delegació del Govern per a l'Estrangeria i la Immigració corresponent a 2002 (a aquestes altures encara no han publicat la de 2003), llegim que aquell any foren expulsats de l'estat un total de 74.467 ciutadans estrangers. Si multiplicam el nombre d'immigrants expulsats pel cost mitjà que reconeix el govern, resulta que, l'any 2002, l'estat es va gastar més de 198 milions d'euros (33.000 milions de pessetes) a expulsar immigrants. En principi aquesta xifra hauria de ser correcta, atenent a les xifres que aporta el propi govern. En qualsevol cas, encara que la despesa real no ben arribi a aquesta quantitat desorbitada, el resultat és impressionant.

El mateix anuari esmentat informa que durant el 2002 el major nombre de ciutadans expulsats corresponia als següents països, per aquest ordre: Marroc, Romania, Equador, Bulgària i Argèlia. Però resulta que aquesta distribució no quadra del tot amb els països de procedència majoritària d'immigrants «il·legals», ja que, per exemple, van arribar molts més colombians, peruans, dominicans, argentins o xinesos, que búlgars o argelins. I resulta que el nombre de ciutadans expulsats que procedeixen de qualsevol país africà sempre és proporcionalment major (en relació al total de ciutadans de cada país arribats sense papers) que el nombre d'expulsats procedents de qualsevol país d'Amèrica Llatina.

Digau-me agosarat, però tot plegat fa molt mala olor, i fa versemblant una hipòtesi que he sentit comentar a diversos experts en immigració (no governamentals, és clar), segons els quals la llei d'estrangeria, sobretot pel que fa a les expulsions, és aplicada de manera arbitrària pel govern de l'estat. La vigilància de fronteres es concentra al pas de l'estret de Gibraltar, per on entren (quan no moren ofetags) els africans, i en canvi es fan els ulls grossos als aeroports de Madrid i Barcelona, que són el veritable colador de ciutadans estrangers sense papers... procedents d'Amèrica Llatina i Europa oriental. D'aquesta manera, no s'aconsegueix reduir el nombre d'immigrants sense papers, però sí «ordenar-los»: cada cop hi ha més «il·legals» llatinoamericans que africans. A l'estat aquest paripé li costa una milionada cada any. I si bé és cert que aparentment es tracta d'una despesa inútil (el nombre de sense papers no fa més que créixer cada any que passa), en realitat està proveint el mercat laboral espanyol de mà d'obra barata, sense drets, i d'allà on interessa (bàsicament Amèrica Llatina) perquè són els treballadors que «s'integren» amb més facilitat, segons afirmava l'antic ministre d'Interior Àngel Acebes a principis de 2004.

Si la cosa va per aquí, és perquè se't posin tots els pèls de punta: el preu de l'expulsió dels immigrants resultaria que no és un colador de diners que se'n van al no res, sinó la punta de l'iceberg d'una inconfessada política d'estrangeria que, amagada darrere la retòrica del control dels fluxos migratoris i la seguretat ciutadana, en el fons serveix per precaritzar i desregular el mercat laboral. Francament, em fa pànic pensar que això pot ser veritat.