L'expulsió de Cuba del secretari de Relacions Institucionals del PP, Jorge Moragas, demostra, un cop més, l'obsessió d'aquest partit d'anar a armar gresca allà on més convé a George Bush. És indiscutible que Cuba és una dictadura que ha quedat fora de lloc en el món actual i també que és més que criticable la situació dels dissidents que s'oposen al règim de Castro. Però és curiós que el PP enviï el seu màxim responsable de política internacional a armar picabaralles amb les autoritats cubanes quan manquen poques setmanes per les eleccions nord-americanes i George Bush, amic íntim d'Aznar, no té gens clara la victòria, ni tan sols al seu feu de Florida -que li donà el triomf fa quatre anys- i on l'exili cubà té un pes electoral i financer indiscutible. El fet que juntament amb Moragas també fossin expulsades dues diputades holandeses no lleva importància a la sensació de supeditació del PP als actuals mandataris de la Casa Blanca, que molt segurament ja s'encarregaran d'orejar l'escàndo tant com puguin. Els conservadors espanyols deixen així també en evidència el Govern Zapatero, el qual, igual que en els temps d'Adolfo Suárez i Felipe González, intenta mantenir relacions acceptables amb els cubans. Pero això als successors d'Aznar els treu de botador.