L'exdiputada kurda, Leyla Zana, guanyadora del premi Sakhàrov a la llibertat de pensament, féu part del seu discurs en català al Parlament europeu, en el moment d'agrair el guardó que no havia pogut recollir l'any 1995 perquè era a la presó. Per això avui encapçalam aquest aricle amb un gràcies Leyla Zana en la seva llengua prohibida: spas Leyla Zana.

La part de la intervenció en català de Zana va ser traduïda amb normalitat a les altres llengües, contràriament a allò que havia passat no feia gaire, amb la intervenció de l'eurodiputat Bernat Joan (ERC).

Leyla Zana és una lluitadora a favor dels drets col·lectius del poble kurd. Va ser la primera dona kurda elegida per al Parlament de Turquia que obertament i orgullosament s'identificava com a kurda. Va ser empresonada sota l'acusació de «traïció i incitació contra la unitat de la pàtria» per haver fet una intervenció en kurd al Parlament turc. Fins l'agost de 2002, el govern turc mantingué restriccions severes en l'ús de la llengua kurda, prohibint el seu ús en mitjans de comunicació i a l'educació. Un tribunal d'Ankara va condemnar-la, juntament amb altres activistes kurds, a quinze anys de presó, dels quals n'ha complit deu, ja que va sortir-ne el juny passat.

El dia abans de l'esmentat discurs de Zana, la mesa del Parlament Europeu havia desestimat fer un gest amb els parlants de llengües no oficials a la UE com el català malgrat que els serveis jurídics de la cambra avalaven la possibilitat de millorar la situació actual.

Per tant, la mesa no permetrà traduir les intervencions d'un diputat que vulgui adreçar-se al ple en català o en qualsevol altra llengua exclosa del règim lingüístic de la UE, per bé que evitarà enfrontar-s'hi. Ho va acordar en una reunió en què van participar dos catalans, que són alhora els dos màxims càrrecs: el president del Parlament, Josep Borrell, i el vicepresident primer, Aleix Vidal-Quadras.

Borrell rebia així el suport de la mesa per fer allò que havia anunciat feia dies: si un eurodiputat utilitza el català, el president de la cambra o el vicepresident que el substitueixi al ple l'interromprà per fer saber que les paraules en català no s'estan traduint a les vint llengües oficials amb què els diputats poden seguir la sessió i, per tant, no només no seran enteses per la majoria de la cambra, sinó que no constaran en acta. Si el diputat en qüestió insisteix a parlar una llengua no oficial, se'l deixarà fer fins que consumeixi el temps reglamentari.

Borrell havia rebut fa pocs dies un informe del servei jurídic del Parlament que avalava la possibilitat de ser «més flexible» i permetre algunes traduccions. Però, segons fonts no espanyoles, Borrell va desestimar aquestes opcions. En el cas d'un diputat català, encara seria més fàcil, perquè la majoria d'intèrprets de la cabina d'espanyol serien capaços de traduir la intervenció ja que la majoria dels intèrprets són catalans.

Recordem les peripècies que ha viscut en Bernat Joan pel simple fet de voler parlar en la nostra llengua. En una ocasió, Borrell el va deixar acabar, mentre Joan es va anar traduint ell mateix a l'anglès. En una altra, el vicepresident portuguès António Costa va tallar Joan quan parlava en alemany pensant que parlava en català.

Borrell i Vidal-Quadras o Vidal-Quadras i Borrell, tant és, es comporten com a turcs.

En realitat, però, són curts.