El bilinguïsme normal és el bilingüisme del carrer. Aquesta frase la va pronunciar la vicepresidenta Rosa Estaràs fa un bon grapat de mesos. Assegurava el fet que en el carrer la gent és molt tolerant. Per si de cas, aquesta gent tolerant xerra sempre en castellà, fins i tot, si li demanen que xerri en mallorquí (català de Mallorca), a vegades hi renuncia per poder ser més «educada». Per tant, en aquest cas, el bilingüisme seguia convertit en una qüestió d'educació. Va explicar que en el carrer no hi ha cap problema; per tant, no n'havíem de crear. Rosa Estaràs advocava per impulsar el bilingüisme a l'Administració, però sense obligar ningú, igual com passa en el carrer. Si en el carrer alguna vegada hi havia una persona rara, estranya, diferent a la majoria que provocava algun conflicte, perquè feia el que fan la majoria de persones del món, que és xerrar la llengua pròpia, la llengua del territori i llengua oficial de la Comunitat, aquesta persona no era una persona normal, era una persona radical, catalanista, extremista, i mal educada. Així que el nord que havien de tenir les persones era anar pel carrer i fer el que feia l'altra gent i així ja quedàvem convertits en bilingües. Els catalanoparlants anirien pel món xerrant en castellà i a casa haurien de pensar què feien, perquè pot ser que als fills els convengués practicar la llengua del carrer, i els castellanoparlants també usarien la seva llengua, i aquí pau, i després glòria. Així anava transcorrent el temps, i, de vegades, n'hi havia qualcun que no feia això, que no obeïa, que s'extralimitava i xerrava en la llengua que havia après quan mamava, als cossos de seguretat de l'Estat, i aquests el demandaven per groller, mal educat i irrespectuós amb l'autoritat, i el jutge el castigava (qui la faci, que la pagui), per tant, tot anava com una seda.

Però l'altre dia, en el discurs que va fer el president Matas sobre l'estat de l'Autonomia va canviar la definició de la vicepresidenta, que fins llavors havia tengut el partit, i va afirmar que allò que ells defensen és aquell bilingüisme que permet que siguin bilingües els que així ho decideixin, i que el seu objectiu és que tots ho decideixin. Que mai no farien imposicions, que en tot cas l'únic lloc on s'havia d'aprendre l'altra llengua era a l'escola, ja que hi ha un article de la Llei de Normalització Lingüística que diu que en acabar l'ensenyament han de saber llegir i escriure en castellà i en l'altra llengua, aquella que no es pot anomenar, i si la Llei ho diu, significa que és vera i que és així. I ara volen fer una passa més i volen fer una divisió més, superada fa temps, separen els i les alumnes segons la llengua d'aprenentatge de la lectoescriptura, tot això per evitar ikastolitzar les escoles. Se surten del model de conjunció lingüística que pretenia integrar i passen, almenys durant un temps, al de separació de llengües, que és el model del País Basc. Així que la definició de bilingüisme del president no és massa diferent de la de Rosa Estaràs, perquè els catalanoparlants podran anar pel carrer xerrant en castellà i els castellanoparlants també; per tant, res no hauria d'haver canviat, si no fos perquè la definició no diu que això ho han de fer uns i els altres no, significa que aquesta definició és per a tots, això vol dir que el bilingüisme és monolingüisme, és a dir, que cadascú pot seguir xerrant la seva llengua, una, i només n'ha de xerrar dues si així ho decideix. Per tant, aquí hi ha una gran diferència, perquè ara els catalanoparlants pel carrer ja podran, si ho decideixen, esser monolingües i xerrar sempre en català, president dixit. Qui ikastolitza l'escola? Qui ulsteritza la societat? Qui vol provocar la separació per raons de llengua?