El bilingüisme és monolingüisme

Però l'altre dia, en el discurs que va fer el president Matas sobre l'estat de l'Autonomia va canviar la definició de la vicepresidenta, que fins llavors havia tengut el partit, i va afirmar que allò que ells defensen és aquell bilingüisme que permet que siguin bilingües els que així ho decideixin, i que el seu objectiu és que tots ho decideixin. Que mai no farien imposicions, que en tot cas l'únic lloc on s'havia d'aprendre l'altra llengua era a l'escola, ja que hi ha un article de la Llei de Normalització Lingüística que diu que en acabar l'ensenyament han de saber llegir i escriure en castellà i en l'altra llengua, aquella que no es pot anomenar, i si la Llei ho diu, significa que és vera i que és així. I ara volen fer una passa més i volen fer una divisió més, superada fa temps, separen els i les alumnes segons la llengua d'aprenentatge de la lectoescriptura, tot això per evitar ikastolitzar les escoles. Se surten del model de conjunció lingüística que pretenia integrar i passen, almenys durant un temps, al de separació de llengües, que és el model del País Basc. Així que la definició de bilingüisme del president no és massa diferent de la de Rosa Estaràs, perquè els catalanoparlants podran anar pel carrer xerrant en castellà i els castellanoparlants també; per tant, res no hauria d'haver canviat, si no fos perquè la definició no diu que això ho han de fer uns i els altres no, significa que aquesta definició és per a tots, això vol dir que el bilingüisme és monolingüisme, és a dir, que cadascú pot seguir xerrant la seva llengua, una, i només n'ha de xerrar dues si així ho decideix. Per tant, aquí hi ha una gran diferència, perquè ara els catalanoparlants pel carrer ja podran, si ho decideixen, esser monolingües i xerrar sempre en català, president dixit. Qui ikastolitza l'escola? Qui ulsteritza la societat? Qui vol provocar la separació per raons de llengua?