S'ha aixecat la veda contra el totpoderós conseller d'Interior, senyor Rodríguez. I s'ha aixecat en el seu partit, que és on aquestes coses poden aconseguir cert èxit. Si la història de la corruptela pel servei 112 hagués estat denunciada des de l'oposició només serviria per a què recollís suports de totes les sensibilitats del seu partit i la desqualificació a priori de la denúncia, només per venir de l'adversari. Recordau que en la nostra història no hi ha hagut una dimissió o una pèrdua de poder per denúncies relacionades amb la corrupció, si descomptam la del president Cañellas, forçada per un Aznar que encara no s'asseia en la Moncloa, i la de la consellera socialista Ramon, engrunada en una tèrbola història de pocavergonyeria individual sense saber-ho. La resta es converteix en literatura de sèrie B i desprestigiat vici d'alguns de voler saber la veritat. I mirau que tothom sap de dirigents que incrementen el patrimoni molt per damunt del seu limitat sou i, el que seria impensable en altres latituds, no se n'amaguen i canvien de cotxes i de cases sense cridar l'atenció ni d'anticorrupció ni de la vigilant Hisenda; que deu vigilar per tot menys per allà on, en el present o en el futur, els poden manar.

l l l
Però ara parlàvem del senyor Rodríguez, de l'home que l'actual batlessa de Palma, la senyora Cirer, no volgué al costat i qualificà com a producte de xarcuteria, i avui li alena en el clotell de cada moviment que fa. Parlam de l'home a qui se li atorguen, sense més proves que les circumstancials del per què, quan i com, maniobres per descobrir actuacions tèrboles dels seus enemics en el partit. Parlam de l'home que ha denunciat als seus antecessors en la conselleria amb notícies falses, com la de la multa de 200 milions, factures emeses a Galícia amb la data en català i genèriques apel·lacions a despeses inconfessables i mai confessades per ell mateix. Parlam de l'home que controla associacions i concessions, i que el president Matas manté per pur pragmatisme i a l'espera que els enemics, que són molts i variats, li erosionin el poder que ara demostra. Parlam de l'home que capgirà Palma amb l'únic objectiu de fidelitzar lleialtats, engrandir influències i, de pas, fer el partit més ric... de vots, almanco. Idò ara s'ha aixecat la veda i tothom és a l'espera de deixar anar una galtada, sempre i quan tengui la seguretat de què ni serà la primera ni la més forta ni se'n pugui identificar, fàcilment, el braç que l'ha moguda. Que encara fa por. Però hi ha una pregunta purament retòrica: si coincidim que aquest és un personatge sinistre d'inconfessables actuacions, com ha de ser el seu Brutus (donam per fet que no serà l'oposició qui el perjudiqui), quina confiança ens ofereix... i, sobretot, per què ha de ser millor si sabem del cert que no el mou cap sentiment que no sigui la revenja. Hi ha un «guatepeor» després d'aquest «guatemala»?