Senyor director, no tinc més remei que respondre a les 'amables' al·lusions que el Sr. Mas fa a la meva persona en el DdB del dia 11, ni que sigui per allò que qui no diu mot consent.
En primer lloc, voldria dir que no deixa de ser sarcàstic que el responsable de l'incendi pretengui ara fer el paper de bomber. Cal recordar que fou el Sr. Mas, no pas jo, qui va iniciar una polèmica que he fet quant he pogut per evitar. El susdit féu referència -i en to displicent- a una missiva meva en què qüestionava la defensa que d'una pretesa 'nació balear' havia fet el Sr. Miquel Maria en el seu article 'Els Països Catalans s'escriuen en plural'. En l'esmentat escrit, simplement hi criticava l'artificiositat de l'autonomia balear i recordava que, des del segle XVIII, l'Estat havia fet tot el possible per dividir les terres de parla catalana. Ni tan sols parlava del sentiment de pertinença nacional que hi havia aleshores ni feia esment a Mallorca ni al sentiment de mallorquinitat. Parlava de 'Baleares' i de balearisme. No basava, doncs, els meus posicionaments ideològics en el fet que el sentiment de catalanitat s'hagués estès més o menys en el temps. Simplement vaig matisar l'afirmació del Sr. Mas que aquesta s'havia esvaït del tot. El mateix que defensava Joan Fuster, autor citat a conveniència pel Sr. Mas. Vaig cometre la matusseria d'entrar en el joc del Sr. Mas per desqualificar la meva postura i entrar en una mena de «competició» sobre la pervivència del sentiment de catalanitat aquí quan ell se n'ha escapolit del tot a l'hora de parlar del sentiment de balearitat al llarg de la història..
No obviar allò que no convé ni tenir-ne ,de la història,una visió parcial han de ser més que formoses paraules destinades al consum d'altri.
En segon lloc, crec que fóra bo que la hipersusceptibilitat que tenim amb les nostres persones l'apliquéssim a totes les altres. Si alguna de les meves afirmacions han ofès el Sr. Mas. me'n disculpo i li demano que no les tingui en compte. Ara bé, al meu torn, li faig saber que posar-me a l'alçada dels nacionalistes espanyols pel que fa a la manipulació històrica no és precisament un exercici de subtilitat.
Per la meva banda, no hi ha res més a dir. Penso que,en comptes de parlar de nosaltres i caure en un meliquisme eixorc, més val centrar-mos en el bessó de la qüestió: quina és la nació que sentim i que hem sentit els sectors conscienciats ara i abans.
Ningú no és en possessió de la veritat i ningú no pot pretendre ser totalment objectiu perquè l'objectivitat absoluta no existeix en història.
Respectem, doncs, les diferents visions de cadascú i no ens deixem cegar per la prepotència de pensar que n'estem per sobre.
No fem servir la història -i m'incloc jo el primer-, ni la condició d'historiador per vendre un altre producte.
Francesc Tur i Balaguer. Palma
