Cost: zero euros

El professor Joan F. López Casasnovas fa unes setmanes descrivia el mecanisme d'enredar la voga que ha practicat històricament aquesta «dreta assilvestrada tirant a grossera» -que en deia ell- i cavernària, que en diuen altres, per a neutralitzar el pensament crític i dur l'aigua al seu molí: insinuen, tergiversen, qualifiquen i desqualifiquen... i en lloc de debatre i analitzar exploten el prejudici ficant-se en el terreny del que és personal. És el cost zero del debat. Dir, per exemple, que la intervenció d'Armengo és una redacció de col·legiala, és posar el Parlament al nivell d'aula escolar i no voler atendre que qui ha de negociar totes i cada una de les coses públiques és el Govern i no el qui té més o menys bo. Perquè abans s'hagi volgut responsabilitzar dels mals propis la resta d'antagonistes. Ha practicat habitualment aquest cost zero el diari El Mundo, suposadament induït per «informadors» de pes quan en plena campanya electoral informava d'un control positiu d'alcoholèmia de la mateixa Armengol, d'unes obres il·legals de la candidata socialista a la batlia d'Alcúdia, Melchora Gómez. O, ara mateix, publicant que els pares de M. À. Llauger d'Els Verds tenen una casa damunt la platja del Morer Vermell. Però aquest «cost zero», al cap i a la fi, sí que és ben costós. Miri's les subvencions que se n'acaben pagant. I ja es veurà el que ha costat l'acosament «polític» -que diu el batle de Calvià- contra l'exbatlessa. Tant han embullat la troca que han fet bona, si no ho era, la víctima. Qui sembra vents, recull tempestes, que diria ara mateix Urdaci. O qui ven olors cobra amb el renouet de les monedes, com explicava aquell conte àrab. I és mentida que la cosa pública no sia de ningú, com afirmava el president Matas, encara que ell dimiteixi d'administrar-la, a favor de l'interès privat. Aquesta és una altra de les paradoxes que la política ha amagat habitualment: allò de tothom és meu. La doctrina de la vivor, d'esprémer la vida fins a la clovella, en definitiva.

I bé? Posats a fer coses per fer-les, per què no obrim un bon canal d'Alcúdia a Ciutat, en lloc d'una autopista, i els iots no hauran de voltar tant i Inca i tots els pobles tendrà port de franc, d'una vegada? Em sembla que s'acosta a una proposta que feia el més viu dels regidors de la capital del Raiguer!