Pels organitzadors deForo de Formentor els periodistes som com les inevitables mosques que acudeixen a la merda. (No m'imagín el que deuen pensar dels qui, a més de membres d'aquest molest col·lectiu, ho som en una llengua inexistent a la trobada i en un diari que no mereix ser en el Press Corner.) Han renunciat, de principi, a fer l'inútil esforç d'eliminar-nos, però els importa un ou la nostra feina i no se'ns facilita ni la llista de participants, per no parlar de paper i llapis. Si el que es debat en les taules rodones, que ocupa el 80% del temps de l'anomenat «foro», no pretén generar conclusions que es puguin fer públiques ni es permet l'assistència de la premsa als debats -llevat d'excepcions amb comptats i convidats periodistes forans- és que voluntàriament no se cerca gens de transcendència més enllà de la deducció d'imposts per a la Repsol YPF; la publicitat que, de qualsevol manera, feim les dites mosques; i l'agraïment de prop d'un centenar de privilegiats convidats a passar un cap de setmana en «aquesta illa de Mallorca, acollidora, culta, impregnada d'història i de tradicions profundament mediterrànies» com digué, en castellà, evidentment, el senyor Cortina en el discurs d'obertura. Segons abans, en reconeixement de la nostra història i profundes tradicions, no es molestà i tot a saber que el president de les Balears té el tractament de Molt Honorable i no d'Excel·lentíssim, que correspon a altres indrets. Tot un detall que el senyor Matas no reclamà, ara que reclama tot el que, sens dubte, atorgarien al president de Catalunya. Del discurs del nostre «excel·lentíssim» president, a més del paper de lobby dels hotelers balears que interpretà quan demanà pau i seguretat per a garantir la rendibilitat de les inversions, destacaria la madrilenya familiaritat que demostrà cap a l'empresari amfitrió, tutejant-lo des del cadafal dels conferenciants, i el tendenciós ús del llenguatge a favor dels israelians definint el conflicte de l'Orient Mitjà com a «conflicte palestí» (qui li degué escriure el discurs?).

Tant la conferència com la roda de premsa que ens atorgà el president portuguès, senyor Sampaio, deixaren clara la diferència de forma i fons amb la resta dels membres del grup de «turisme polític», com amb encert definí la trobada un convidat palestí. Maneja un bagatge humà i intel·lectual molt per sobre de la mitjana. Tant, que li permet definir l'arrogància com el pitjor mal per presentar-se en un procés de negociació. Sobre les eleccions nord-americanes, amb un convenient recurs al seu portuguès nadiu, ens deixà clar que ell tenia un «estado del alma» que el seu càrrec no li permetia declarar. Tampoc no feia falta. Llàstima que el «sense complexos» ministre israelià de Transports, senyor Sheetrit, no compartia les precaucions sobre els mals de l'arrogància i, quan no parlà de disparar i eliminar, va fer la gràcia de dir que els palestins no perden mai l'oportunitat de perdre una oportunitat. Amb la qual cosa s'ha de reconèixer la pipella de ZP de no perdre el temps en turisme polític. Jo, mimèticament, ahir ja no hi vaig anar.