Quan queden poques setmanes per al Congrés del PSM ja es dóna per segur que els renovadors aniran al tot o res. La gent de Sansó va a vèncer i a obrir una nova era dins el partit. Hores d'ara no hi ha volta de fulla i els mateixos oficialistes, que treballen de valent per arribar ben posicionats al congrés, tambe ja estan convinçuts que el partit pot sortir xapat. De fet els renovadors ja fan moviments d'opció guanyadora, inclosos contactes amb ERC a nivell del Principat, on ja saben que el seu objectiu primordial és l'enteniment de totes les forces nacionalistes de les Balears. També han rebut el tam-tam que si guanya la gent de Morro l'enteniment sera amb EU i s'avançarà cap a una fórmula semblat a la d'Iniciativa per Catalunya. És una llàstima constatar-ho, però a mesura que s'acosta la gran trobada assembleària, les distàncies són més grans i la ferida més oberta. Si se segueix per aquest camí, en qüestió de molt poc temps es convertirà en pràcticament impossible qualsevol possibilitat d'enteniment. I quedarà un partit per tornar a aixecar, amb una pèrdua alarmant de vots i amb un deute econòmic que alguns consideren molt important. Però el que no pot oblidar cap nacionalista, sigui o no sigui del PSM, és que aquest partit ocupa un lloc imprescindible dins la societat illenca, i que la seva pèrdua d'influència i pes seria fatal per al futur del país. Això és el que han d'entendre tots els pesemeros quan s'acosta una de les hores més difícils de la seva història. Els partits es recuperen tard o d'hora de les davallades electorals, però queden molt ferits per les crisis internes. Pel bé de la cita electoral del 2007, aquest congrés, guanyi el que guanyi, ha de ser el de la dignitat, del respecte i del retrobament de l'harmonia interna. No serà senzill, i farà falta molta capacitat política per aconseguir-ho. Però és vital que així sigui.