No es pot culpar ningú de la seva incultura: pitjor estan ells si no hi han pogut accedir. És per això que no em semblaria bé demonitzar els votants que confien en la «genteta» dePP de Cort i fer-los culpables de les barrabassades que es cometen en el seu nom i confiança. Per ser justs o, almanco, equànimes, tampoc no hauríem de demanar que la genteta se sentís acomplexada pel fet d'estar mancats de sensibilitats: tenen els mateixos drets que els seus votants. Ja que ells obliden que sense el carnet del partit cap no havia dirigit una empresa mitjana, elaborat estudis de qualsevol especialitat o tenia les galeries d'art com a estacions dels seus viatges, noltros els ho hauríem de tenir en compte i ser condescendents amb les seves mancances. Això pensava dijous vespre mentre em concentrava amb uns centenars -pocs- de persones a l'entrada de s'Hort del Rei per protestar per l'espoliació del patrimoni històric que ens fa aquesta genteta. En coherència, som els allà concentrats i els qui pensen com noltros els responsables que siguin possibles, en una ciutat europea del segle XXI, aquestes actuacions bàrbares. Hi havia més bibliografia i més art produïts en un metre quadrat d'aquella protesta que en tot l'equip de govern municipal junt i no som capaços de fer valer aquesta autoritat sobre el seu autoritarisme. Qualque cosa falla. Potser si sabessin que la ignomínia no cauria en l'oblit i que amb quatre putes euros no farien ballar memòries ni endreçar somriures, prendrien consciència de les seves limitacions i deixarien el patrimoni de la ciutat lluny de les seves grapes.
l l l
No ho dubteu: els qui sense despentinar-se envien excavadores a arrasar el nucli de la nostra història, demà inauguraran una exposició de qualcú que es diu sensible, participaran en un concert de sibarites músics «professionalment» capficats en els seus instruments, assistiran a la presentació d'un llibre de qualcú que es creu cult («Aquesta forma és poc recomanable, perquè en la fonètica sintàctica resulta sovint homònima d'un mot indecorós,» segons prescriu el DCVB referit en aquesta forma de «culte»: per això l'ús), convocaran un premi cultural (també de cult) amb un sopar ple d'il·lustrats o apadrinaran una obra de teatre on dissimularan els badalls davant l'agraït director. Ningú no despenjarà els seus quadres quan hi passi el «botxí de la història» o s'estimarà més no publicar que fer-ho amb el careto de l'espoliador al pròleg. El món de la cultura, en el sentit tan ampli que fins i tot jo hi puc caber, som els responsables de la seva descarada impunitat. Els férem una Arruixada però tornam a ser els legitimadors de la seva depredació. Per comoditat, perquè ells cobren per a destruir i noltros hem de pagar per a preservar, perquè ja duim moltes batalles i hem oblidat les victòries -si n'hi ha hagudes-, perquè el desencís ens pot, perquè també tenim una hipoteca o pel que sigui, oblidam que ells no obliden els seus interessos i que no són mai els nostres.
