Pedres precioses

Joan Prats tenia vocació d'artista però es va reconèixer mancat d'aptituds. Sempre he admirat el seu exemple. Tanmateix, l'amistat amb Joan Miró li ha fet un jaç a la història amable dels sentiments nobles. Joan Miró parlava d'ell amb molt d'afecte, deia que el seu amic, en renunciar a la pràctica de l'art, li havia fet una transfusió de vocació i sensibilitat. Joan Prats va dir una cosa que ajuda a entendre l'art com a misteri: «Si jo agafo una pedra, és una pedra. Si l'agafa Joan Miró, és un miró»: unes paraules senzilles per fer entenedora la transubstanciació de la matèria per l'art. Es tracta de fer sensible allò que no tenia polze. Era inevitable que servidor recordàs aquestes paraules de Joan Prats durant la visita a l'exposició de fotografies de Miquel Salom a la seu de la fundació Barceló, del carrer de sant Jaume, de Palma. Eludint qualsevol innecessària comparació, l'obra de Miquel Salom també ens aboca al misteri de l'art, mostrant-nos com la capacitat de transformar les coses per desvelar-ne els tresors ocults rau en l'ull de l'artista: en l'ull, assistit -en perfecta simbiosi- per l'eina de comunicació que domina a fons. En el seu cas, aquesta eina és la fotografia, com podrien ser el llapis, el pinzell, l'escàrpera o el torn. Minúscules llàgrimes geològiques, pedretes com una ungla de persona, esdevenen pedres precioses per l'alquímia de l'art: al cap i a la fi, la qualitat de preciós l'hi dóna, a un diamant, la seva capacitat de suggestió: igualment en les pedretes fotografiades per Miquel Salom. Si la geologia ens permet llegir la història de la Terra, breus, intensos fragments d'aquesta història alenen en les pedres que l'artista ha triat per indagar-ne la capacitat de suggestió, el seu cabal de silencis primigenis, les remors de les coses viscudes en un temps alliberat de qualsevol cronologia. Davant una d'aquestes pedretes vistes per Miquel Salom, ens acostam una mica a les fronteres insegures del concepte d'eternitat; i ens envaeix un sentiment de pertinença, la sensació de ser-ne hostes en trànsit.