Mateixos collars

l l l
Els que esperaven major sensibilitat cap a la terra que la de«fallero» -capaç de trasmudar tradicions per fer-les més pròximes a la seva idea de ciutat, sense importar-li un rave la història-, sospiraran per quan només ens afegien coets i beates a les festes o traïen els tradicionals color dels taxis. Ara, la Palma que coneixem -molt trasmudada per la màniga ampla urbanística dels darrers anys- s'ha llançada a la bogeria del creixement covat pels de sempre al voltant de la ciutat. Son Espases i l'agressió al monestir de la Rea són la cirereta (de Cirer) d'un sucós pastís que comença amb eSegon Cinturó i acaba omplint de plusvàlues i ciment el que queda entre l'actual ciutat i la nova via. Els que esperaven una empenta, encara que fos folklòrica, a la llengua, poden pujar a un autobús de l'EMT i sabran que la llengua primera dels escrits i única de la megafonia no és la que donya Catalina deia compartir amb Costa i Llobera. Ni les àrees dedicades a ser cagades pels cans duen el català com a primera llengua. Deu ser que el president d'EMAYA va atabalat tallant subministraments públics a llogaters privats i no pot dedicar temps a fer complir la Llei de Normalització que els seus votaren fa un grapat d'anys. Ara bé, per fotuts i banyuts, els que esperaven tenir una batlessa de tots, dialogant i justa. Aquests sí que no encertaren amb la seva carta als reis. El diàleg, quan n'hi ha, és a mossegades i la justícia assoleix la ignomínia quan es tracta d'afavorir les associacions pròpies, com la del «corrupte de sa Calatrava», o d'amagar informes pagats amb doblers públics, com el de l'actuació de l'arquitecte municipal senyor Seguí. Em queda el consol de ni haver cregut que eren diferents collars del mateix ca i poc em pot haver fotut.