Una de les estratègies que fan servir aquells que volen fer quelcom que saben explícitament que està mal fet o, com a mínin, que estan segurs que no serà ben vist, és dur-ho a terme quan no hi ha ningú que els pugui veure. Això en política és del tot impossible. Així mateix és de domini públic que el mes d'agost és quan la majoria de la gent agafa les seves vacances i molts aprofiten per viatjar i canviar d'aire. Així que aquest és el mes més adequat per anunciar o publicar als butlletins oficials aquelles lleis, reglaments o decrets que hom espera que tenguin més contestació. Deix per tu, estimat lector, la valoració moral d'aquest comportament.
Això és el que han fet Francesc Fiol i Miquel Melià amb el tema de la supressió de la Junta Avaluadora de Català (JAC) i la seva substitució per una comissió purament consultiva. No vull parlar del mal que pot significar aquest fet per al futur de la nostra llengua. Aquests dies hi ha hagut altres persones més qualificades que jo que ho han explicat a bastament. Però sí que voldria cridar l'atenció sobre el retrocés democràtic que representa aquesta malifeta.
La democràcia no és anar a votar cada quatre anys un pseudodictador o un grup de pseudodictadors que facin i desfacin segons la seva voluntat fins a les properes eleccions. Hi ha d'haver un control de la tasca dels governants per part de l'oposició, les entitats cíviques i els mitjans de comunicació. Però és que, a més a més, els ciutadans han de tenir dret a dir-hi la seva i per això calen canals de participació. És ben ver que hi ha molts de polítics, tot d'una que arriben al poder, que els peguen ganes de desfer-se de les veus discrepants per tenir les mans més lliures i per això proven de controlar tot el que estigui al seu abast, començant pels mitjans de comunicació i acabant per la darrera associació de veïns. Però la societat fa bé a no permetre-ho, i més avui en dia quan proliferen les experiències participatives a molts de llocs que, a segons quins indrets, arriben al punt de deixar que siguin els mateixos ciutadans els qui elaborin totalment o parcial els pressuposts del seu ajuntament, regió o país. Si ho miram sota aquest punt de vista, l'eliminació d'un òrgan col·legiat com la JAC, que implicava les associacions i entitats més significatives del país dins aquest àmbit, en una part de la tasca normalitzadora, suposa una greu passa enrere. Amb aquesta mesura hom barra un important canal de participació de moltes persones i entitats. I això és encara més greu quan se fa únicament per llevar-se del davant les veus discrepants, i quan els primers a caure són entitats com l'Obra Cultural Balear o l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, que han fet tant i tant per la llengua pròpia d'aquesta terra. A més a més, ara, qui sigui dins la nova comissió, no tendrà cap garantia que les seves aportacions servesquin per res, ja que només serà consultiva i no podrà decidir res. És més, com que el polític de torn tendrà la potestat de destituir, quan vulgui, qualsevol dels seus membres, ja podeu veure el que duraran els qui tenguin el coratge d'oposar-se o simplement discrepar de la línia oficial.
Mentre que hi ha llocs que els ciutadans poden començar a decidir amb què s'han de gastar els doblers dels seus imposts, aquí anam en la línia contrària de concentrar el màxim poder possible en els polítics professionals i retallar, cada pic que en tenen ocasió, els àmbits on els ciutadans podem participar en les decisions col·lectives.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.