Evocació de Miquel Dolç

Aquest any es compleixen els deu anys de la seva mort. Miquel Dolç Dolç va néixer a Santa Maria del Camí el 1912 i va morir a Madrid el 1994. Catedràtic i home de lletres de molt ampla trajectòria, deixà en el moment de morir una obra important i vasta en els diferents camps que conreà: poesia, filologia, humanisme i traducció. La seva terra li deu, entre altres coses, que des del començament, 1988, dirigí la Gran Enciclopèdia de Mallorca, vinculada a aquesta casa, en la qual deixà empremtes del seu estil: rigor, saviesa i capacitat de treball. Jo el vaig conèixer l'estiu de 1973, quan el vaig entrevistar per primera vegada, a Santa Maria del Camí, i el vaig tractar amb alguna assiduïtat un any més tard, a Madrid. El visitava en el seu domicili de l'elegant barriada de Salamanca, on sempre vaig esser ben acollit. Solíem conversar de poesia i no és gens intranscendent el fet que Dolç formàs part dels Premis Ciutat de Palma quan jo vaig obtenir el Premi Joan Alcover, el 1970. Ell era un poeta pulcre, d'una gran cultura clàssica i contemporània, bon coneixedor de les formes belles heretades en bona part de l'Escola Mallorquina. Company generacional de Llorenç Moyà i l'eivissenc Marià Villangómez, els seus inicis varen estar marcats per les lectures de Costa, Alcover, Maragali Miquel Ferrà, amb els quals aprengué les formes clàssiques i la puresa del llenguatge. A Barcelona, el 1942, va conèixer Carles Riba i Josep M. de Sagarra, mestres admirats que no l'influïren en el quefer poètic. Més tard tractà Salvador Espriu i J. V. Foix, i publicà, el 1949, a RODA, el primer estudi important sobre la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Cal recordar un fet transcendent, en la història de la nostra literatura, i és que amb el poemari El somni encetat (1943), Dolç trencà la prohibició de publicar autors vius en llengua catalana després de la Guerra Civil. La seva obra abasta altres llibres importants: Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958), Flama (1962, prologat per Salvador Espriu), Imago mundi (1972) i L'ombra que s'allarga (1984, amb pròleg de Josep M. Llompart). La seva tasca com a traductor és vastíssima: el 1973 havia publicat 23 volums de traduccions de clàssics grecs i llatins al català a la Bernat Metge. Són admirables les seves versions de Virgili, Ovidi, Tàcit, Tertulià, Marcial, Sèneca i Marc Aureli, entre d'altres. La seva tesi doctoral, Hispania y Marcia(1953), s'ha considerat de gran importància en la bibliografia de la Hispània romana. N'Aquil·les ha llegit la poesia de Miquel Dolç amb atenció i observa en ella algunes característiques.