Ja s'ho faran

A l'exconseller Olives li vaig demanar si era vera que cada vespre tornava a romandre a casa i em contestà, sense amagar-se i amb naturalitat, que sí, que això era la mobilitat. Tenia raó. Si a un senyor o a una senyora de Pollença, per exemple, el fet de ser nomenat conseller no l'obliga a abandonar la vida en família els dies feiners, tampoc hi hauria d'obligar a un balear d'una altra illa. Aquesta és la teoria. A la pràctica, la vida política és qualque cosa més que la feina de gestió més o menys limitada en un horari laboral. Cert que també ho és la vida de qualsevol directiu aglapit en aquest costum bàrbar de fer feina mentre es menja. Qui no vol pols que no vagi a s'era, diuen amb polsosa resignació aquells incapaços de canviar amb els protocols instaurats i les servituds inexplicables. Hi ha persones que viuen com una condemna arribar a casa i fan tot el possible per a tenir reunions, dinars i sopars, sense adonar-se que reflecteixen una doble mancança: l'afectiva i l'eficàcia. Si tenguessin vida afectiva gratificant procurarien millorar l'eficàcia del seu treball per a no haver de fer-ne més del necessari i poder gaudir d'un saludable equilibri entre la vida professional i la privada. No estic segur de poder-me fiar de qui no conra les amistats i serva les relacions com allò que ens defineix, malgrat no figuri en els currículums. Les institucions són plenes de treballadors capaços de descarregar feines i d'assumir part del treball delegat. Qui no ho sap aprofitar és que ni sap manar ni està segur de merèixer el lloc que ocupa i viu en el temor de ser superat si no ho controla tot en persona. Pura paranoia de messies menor, de qui es creu mereixedor del càrrec però sap que n'hi ha de millors i no pot abaixar la guàrdia. Ja s'ho faran.

EPP du la «pàjara» i sembla un boxejador sonat. No se n'adonen que qui es creia els seus discursos no ho feia a partir de la qualitat dels arguments i la seva coherència sinó pel bombardeig provocat des d'un aparell de comunicació quasi infinit i que ara ja no tenen. Poden dir que la nova directora de la delegació de TVE, la senyora Garcías, és a l'esquerra el mateix que la senyora Umbert a la dreta i quedar-se tan amples. No explicaran que la primera és membre de la plantilla de TVE des de fa molts d'anys, mentre que la segona només ocupà el càrrec perquè els professionals de la casa no semblaven disposats a rebaixar la informació al nivell de la més pura propaganda. La dugueren de fora i seguí, fil per randa, l'estela de l'Urdaci condemnat per manipulació. Però ells no manipulen ni que ho digui un jutge. És curiosa aquesta capacitat d'anàlisi selectiva, talment els hotelers que aquests dies demanen un canvi de model i menysprearen els polítics d'esquerra i els tècnics contractats per la conselleria del senyor Alomar que deien el mateix. Ara podran gaudir d'un conseller submís que no els qüestionarà la seva autoritat en públic. Però, en el dia a dia, veuran com, per pressions tan dignes com les seves, legalitza els habitatges vacacionals sense manies. Ja s'ho faran.