Davant algunes cartes al director que critiquen el PSM per haver preferit concórrer a les properes eleccions europees amb la coalició de CIU, PNB, BNG i BNV, en lloc de fer-ho amb ERC, és necessari informar els lectors de les condicions que ERC volia imposar al PSM per acceptar la seva «invitació». L'acord s'havia d'ampliar a les eleccions municipals i autonòmiques del 2007, cosa que pot tenir una certa coherència. El que ja no és tan coherent és que ERC, que actualment no té ni un sol càrrec públic electe a les Illes Balears, exigís un dels diputats del PSM, a més de presència en llocs de sortida a les candidatures municipals conjuntes.

Per aquest motiu, ni un sol membre del Consell Polític del PSM considerà la possibilitat de la coalició amb ERC. Perquè una cosa és unir esforços per fer créixer el nacionalisme a una terra arrasada per l'espanyolisme, i l'altra és voler aprofitar-se de l'esforç de centenars de militants del PSM que al llarg de més de vint-i-cinc anys han bastit un projecte polític autòcton que, de dalt a baix, lluita per l'alliberament de les Illes Balears en estreta col·laboració amb la resta de Països Catalans. Les Illes Balears, per desgràcia, no tenen la tradició nacionalista de Catalunya, i els qui hem lluitat contra corrent per fer possible una presència digna del nacionalisme polític a les institucions tenim dret a reclamar el suport i la solidaritat dels nacionalistes de Catalunya. Aquest suport sempre l'hem trobat, d'una manera incondicional, en Convergència Democràtica de Catalunya, tant a nivell polític com a nivell institucional. I que CDC no s'hagi establert a Balears o al País Valencià, com ha fet ERC, no significa que abdiqui de potenciar els Països Catalans, sinó que opta per potenciar els nacionalismes progressistes existents a cadascun dels territoris, en lloc d'intentar substituir-los pel seu projecte propi.