El text de la darrera campanya de sensibilització dels conductors perquè vagin alerta amb els ciclistes i en respectin els drets presenta una sèrie d'errades gramaticals i uns defectes de redacció imperdonables. A més, com sovint ocorre en el llenguatge administratiu, es veu que ha estat pensat primer en castellà i llavors redactat en català gairebé paraula per paraula, sense cercar expressions genuïnes. Per començar, el cas més flagrant: hi apareix dues vegades, una amb lletres ben grosses, el missatge «Respecta al ciclista», transgredint la norma segons la qual el complement directe no ha de dur en català la preposició «a»; hauria d'esser, per tant, «Respecta el ciclista». Així mateix, segons la normativa, l'apòstrof s'ha de posar fins i tot davant els dígits que es pronuncien amb vocal inicial; al text, però, llegim una distància mínima «de 1.5 metres». En segon lloc, hi trobam dos exemples de redacció defectuosa: què hi fa el «només» quan diu que «els ciclistes en grup es consideren només un vehicle pel que fa a la prioritat»? No hauria de ser «tenen la mateixa consideració que un vehicle pel que fa a la prioritat»? I quan s'afirma que «En trobar-te amb un o diversos ciclistes a la carretera, recorda que el seu vehicle és molt més fràgil i inestable», no caldria afegir-hi «que el teu», al final, o bé llevar el «més»? Finalment, resulta incomprensible que qui fa una defensa tan aferrissada de les «modalitatats» opti per redactar mantingues o vés amb compte, en lloc de les expressions «mantén» i «vés alerta» o, potser no tant, «vés viu», perfectament correctes i més nostres que aquelles.

És cert que, en el camp de l'administració, el català ha guanyat terreny aquests darrers anys. Però també és un fet que s'hi segueixen fent les mateixes errades de sempre. Ignorància o simples lapsus?

Joan Llull. Sant Llorenç.