No sorprèn que hi hagi tot un seguit de persones que vulguin desprestigiar l'ONU. D'aquí a unes setmanes els membres de l'administració iraquiana que havien muntat els americans poden anar al carrer. Si no canvia res, l'ONU podria molt bé comencar a tenir influència en el país. Es comenca a convertir en un perill per als que volen ocupar una cadira al nou govern de Bagdad. No sorprèn la quantitat d'emigrants iraquians amb passaport americà que han aprofitat el moment per tornar a Iraq a fer doblers amb les empreses americanes i britàniques. Però sí que sorprèn la facilitat amb què aquests darrers podran deixar en ridícul l'organització de Kofi Annan. L'ONU dimecres encarregava una investigació del seu programa en què l'Iraq canviava petroli per aliments. El programa de l'ONU era en essència una oficina que permetia a Bagdad exportar petroli de manera controlada i garantia productes bàsics d'importació. Va funcionar sobretot durant els anys noranta. Bagdad tenia imposat un boicot internacional per haver envaït Kuwait. Les acusacions contra l'ONU provenen d'uns pocs membres de l'administració temporal iraquiana, al capdavant dels quals es troba Ahmed Chalabi, tots homes que podrien haver de deixar el despatx que han ocupat aquests mesos quan arribi la primera votació sobre el futur govern. Chalabi, un negociant iraquià instal·lat a Estats Units que des de feia dues dècades feia campanya contra Saddam Hussein, i a favor seu, tot s'ha de dir, podria perdre la feina després de la cerimònia d'entrega a Bagdad a finals de juny. En el programa de l'ONU, Saddam Hussein firmava unes llicències, uns papers senzills que no eren nominatius, que donaven dret a una certa quantitat de petroli. Els que en rebien incloïen empresaris i polítics de tots els països. Aquests podien revendre les llicències i dipositar els seus guanys a Suïssa o a les Bahames. L'ONU no podia controlar qui rebia aquests papers de Bagdad ni on acabaven els beneficis. Ara Chalabi ha decidit que és el moment d'aprofitar el que han sabut de fa temps.