algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Flaquer, el dimoni i Puigcercós

És un fet notori que Joan Flaquer va vendre la seva ànima al diable quan va acceptar ésser portaveu del govern. Va equivocar-se? Rotundament, sí. No tant pel fet d'haver acceptat tractes amb aquest personatge -en una societat laica el diable no és més que un perdedor-, com per haver-se venut a dimonions de poca alçada. Vendre's al Diable amb majúscula pot suposar un negoci rodó mentre Sant Miquel sigui enfora. Fins i tot, té la seva grandesa. En canvi, fer-se missatger i valedor de l'estratègia política del govern Matas, com ha fet Flaquer, no comporta altra cosa més que un deteriorament constant del prestigi intel·lectual, i a voltes humà, del qual gaudia quan era professor de la facultat de dret. De manera que s'ha equivocat de dimoni o de colla de dimonis, Joan Flaquer. No hi ha dubte. Encara que el jutgem amb benevolència i pensem que Déu no li tendrà en compte ni les coses insòlites que ha pretès fer-nos creure, ni les vegades que ha tret pit per a justificar les relliscades del govern, en lloc d'entonar el meu culpa i anar-se'n de quatres al confessionari. Déu és bo. Tan bo com despistat. I al cap i a la fi, els pecats d'en Jaumet de les Rambles, mesclats amb els dels altres dins la bossa diària dels pecats del món, passen desapercebuts. Les seves entremaliadures no deixen d'ésser pecats venials. No ha estat, Matas, a les Açores, com hi ha estat Aznar, ni ha mostrat cap interès per a socarrar negres i hispans a la cadira elèctrica, com ho fa Bush. Que Aznar i Bush són les seves icones? Home, i tant! I Zaplana, que ho és. I un fotimer de clovelles que remenen, tan malament com saben, el brou de l'olla. Però, a diferència de tots ells, Matas disposa d'un poder limitat i, en conseqüència, les seves malifetes no arriben al Cel. Ni tan sols se n'adonen els ciutadans als quals en teoria serveix, de manera que aquests van per feina i el deixen fer i desfer el país a la seva manera. Matas arrabassa mil ametlers (és un dir) per fer una carretera, castellanitza el cul dels jugadors del Mallorca, promou un equip de bicicletes a Pamplona o ordena al seu fidel Francisco Jesús -així s'anomena a la web de la Conselleria de Cultura Francesc Fiol- que embulli tant de fil com pugui amb la qüestió del català. D'això en diu governar. I Joan Flaquer no té inconvenient a justificar qualsevol iniciativa del seu cap per esbojarrada que sigui, tot i que sovint, en acabar les rodes de premsa, el nas li ha crescut més d'un pam. S'ha fet un expert, Flaquer, en la justificació d'allò que és injustificable. Tanmateix, és evident que es troba còmode en el seu paper. Sap que Déu no li passarà comptes. O que serà indulgent amb ell, ja ho he dit. Diuen els entesos en coses del foc, que als pecadors amb dret a perdó, en lloc de fer-los cremar eternament com una teia, únicament els castiga a trepitjar calius encesos. O, a tot estirar, els en deixa caure un, de caliu, en els calçotets, perquè peguin quatre bots com si ballassin una jota ben vitenca. No sé si la darrera intervenció de Joan Flaquer és mereixedora d'aquest càstig, però en tot cas és digna d'una amonestació. Protesta, Flaquer, i es declara dolgut, perquè Joan Puigcercós, en nom d'ERC, s'ha erigit en portaveu dels interessos de les Illes Balears al parlament espanyol. Home, no en podíem sentir cap de més grossa! Sí, ja ho sé. En Jaumet de les Rambles ha vist l'oportunitat de fer renou amb el colonialisme del tripartit, el desembarcament de Bayo i el català estàndard, i li ha faltat temps per a ordenar a Flaquer que interpretàs el paper del patriota ultratjat. I Flaquer l'ha obeït, sense pensar que se passava de quatre cases. Ofendre'ns, Puigcercós? Déu meu, no. Si és l'únic que ens ajuda sense parar la mà. Si Douglas per dir «Mallorca beautiful» ens ha obligat a comprar-li un fotimer de coses a preu d'or, la paella de fregir patata inclosa (7,9 euros). Siguem honests, senyor Flaquer. És la primera vegada, potser, que un portaveu ha donat cara per nosaltres. I vostè ho sap més que ningú. Sap, vostè, que els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears envien a Madrid diputats i senadors, tant fa que siguin conservadors com socialistes, tot i sabent que el seu compromís amb la terra de procedència quedarà diluït en l'estructura d'àmbit estatal dels seus partits. És a dir, que tiren el vot a la mar. A posta, si ara tenim algú que ens defensa a canvi de res, únicament perquè se sent part del nostre poble, no l'increpi. Més aviat s'apunti el seu nom a l'agenda, per fer-li arribar un paner de cireres el juny i un present tot d'una que en Nofre Plomer comenci a fer matances. No podíem deixar la defensa dels nostres interessos en més bones mans. Amb Puigcercós guanyam tots. Fins i tot els diputats conservadors, perquè amb un home tan feiner no hauran de treure ni el bolígraf. Na Marieta Salom en serà la primera beneficiada. Ja pot córrer a demanar torn per fer-se la permanent. Ara que a Madrid hi haurà toros cada horabaixa, podrà ésser a la plaça una hora abans que comencin.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.