cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 24°
24°

Sencelles i els republicans

Fa uns dies, aquest diari explicava que el batle de Sencelles, Antoni Ferrer, havia manat llevar la làpida que un grup de ciutadans havien col·locat a una de les parets del cementiri en record dels demòcrates assassinats en aquell recinte durant la Guerra Civil. El batle és del Partit Popular, de manera que la seva reacció té una certa lògica, si tenim en compte que el senyor Aznar ha passat durant vuit anys una subvenció important a la Fundación Francisco Franco, i que a les ciutats i pobles on els conservadors governen hi ha infinitat de carrers o monuments que honoren el feixisme. No cal sortir de Mallorca per a comprovar-ho. Fixau-vos en la Creu de los Caídos, front per front de la Seu, a la qual únicament cal que Catalina Cirer hi dugui flors perquè recuperi tota la seva passada esplendor. O en el monument en commemoració de la victòria feixista a Portocristo, que el batle de Manacor, Antoni Pastor, no esbuca per falta de mà d'obra. No em sorprèn, per tant, que el senyor Antoni Ferrer vulgui frenar, des de les seves modestes possibilitats, el procés de recuperació històrica dels mallorquins. Allò que m'ofèn, en la meva condició de demòcrata, és que ho faci a l'empara de «la crispació social que s'ha creat en el poble». Em resistesc a creure que la gent de Sencelles vulgui tractar, amb la grolleria que es desprèn de l'actitud del seu batle, la memòria d'unes persones que foren víctimes de la barbàrie feixista. Si fos així, em donaria peu a suposar que els sencellers estan en contra de la llista de Schindler o a favor dels afusellaments de les fosses Ardeatines. I no és possible. Les persones que, lligades de mans i desarmades, foren conduïdes a Sencelles i assassinades al seu cementiri, eren exactament igual que les que morien a mans dels nazis. La diferència rau en el nombre de víctimes, no en les motivacions ideològiques dels criminals. Vull dir, que no hi ha una gradació de matisos entre les víctimes de Hitler i les de Franco, encara que al llarg d'aquests vint-i-cinc anys de democràcia la dreta hagi embullat fil per fer-nos creure que sí que n'hi ha, davant la permissibilitat d'una esquerra que ha confós la prudència amb la covardia. Tan condemnable és l'horror de Mauthausen com el del cementiri de Son Coletes. I són igualment dignes d'homenatge els morts de les fosses Ardeatines que els del cementiri de Sencelles. La placa que ha estat retirada del cementiri únicament tenia un error. No és cert que les persones assassinades allà siguin anònimes. Sense necessitat de consultar cap nota, ara mateix en record tres. Dues, eren del meu poble, Montuïri. Les assassinaren algaidins, i les autoritats de Sencelles n'estaven al corrent. L'endemà, a Sencelles, no es parlava d'altra cosa, i Bartomeu Oliver -Capità de malnom, capellà, mestre d'escola i home cabal- les va identificar. Es tractava de Josep Miralles i de Josep Serra, pròxims ideològicament a Esquerra Republicana. És tan conegut el viacrucis que patiren, que podria entrar en detalls escabrosos sobre la seva mort. N'hi ha prou dient que foren torturats i mutilats. Miralles era jove, i va deixar vídua i dos infants. Un d'ells -sexagenari actualment- ha viscut amb l'obsessió de poder mirar, fit a fit, els malvats que el deixaren orfe. S'ha parat a pensar, el batle de Sencelles, en el greuge que suposa, per a aquest home, el fet de veure com es nega al seu pare el dret a ésser recordat? Tendria cor, el batle, d'aguantar-li la mirada, després de les justificacions barroeres que ha donat a la premsa? Segur que no. Però continuem. Vull parlar d'una altra persona assassinada i enterrada a Sencelles. Nomia Pilar Sánchez. La detingueren a Palma gent de s'Hort des Ca, la barriada a la qual ella també vivia. Hi ha, o hi havia, infinitat de testimonis del suplici que va patir. A Pilar Sánchez, la violaren, la fermaren al parafang d'un cotxe en marxa i l'arrossegaren i, finalment, la remataren a trets. Aquesta dona era coneguda per les seves idees socialistes, com els altres dos per la seva adscripció republicana. És un insult a la seva memòria, per tant, que per Sencelles es faci córrer la brama que la mort d'aquesta gent anònima (que no és anònima) va ésser deguda «a un ajustament de comptes que es va dur per endavant gent sense militància política». Encara que aquesta frase tan desafortunada no hem d'atribuir-la al batle, sinó a un regidor del PSM local. Cal pensar que el PSM hi dirà la seva. Jo no. Davant actituds com aquesta, se'm rompen tots els esquemes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.