Durant els mesos de març i abril als oasis s'hi escampa un perfum subtil i molt dolç envolat per l'aire a vegades tebi, a vegades ben calent, de la primavera precipitada. És el moment del casament de les palmeres, temps de contacte entre el masculí i el femení perquè, al començament de la tardor, es pugui gaudir dels dàtils que sempre es diu que són els millors del món. I en realitat ho són, especialment si es cullen un a un de les violes que els deixen madurar sense pressa, un avui i l'altre demà. És quan es fonen dins la boca, i no és rar assegurar que són com sucre pur, els més bons s'han menjat.
A les illes de verdor i aigua que són els oasis egipcis, es cullen les violes, de blanc encara immaculat, que surten entre les espines de les palmes dels arbres mascles. Amb esment, i sense altra ajuda que la potència que tenen als braços i a les cames, els homes s'enfilen a la part alta de les palmeres femella i deixen branquillons mascles entre les flors que esperen el pol·len que els farà fruitar. El vent, les abelles i qualsevol oratge tènue faran que tot arribi a bon port. Hi ha llocs on el temps hi passa lentament. Als oasis d'El Kharga, Dakhla, Farafra, Baharia, Siwa, i també al petit de Gara i a l'immens d'El Fayoum, la vida i l'arqueologia es donen la mà. Ja fa milers d'anys que hi vivia gent amb sensibilitat i poder. Feien bells llocs on enterrar-hi els seus morts, temples, arcs de triomf... L'arena s'ha menjat moltes d'aquestes coses, però també n'ha preservat. Ara és el moment en què sovint apareixen trossos i pàgines dels llibres del passat. Des de la preciosa piràmide de Meydum, fins als bocins de test que es barregen amb l'arena, tot són històries, frases, o tan sols un mot, del temps no esborrat del tot. El pol·len de la primavera i el casament de les palmeres és el present viu que endolceix l'aire i el temps.
