cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
29°

Torero, torero...!

Just ara he vist la repetició del programa de televisió Manacor de dimecres vespre en el qual comparegueren altre cop Miquel Àngel Ariza i Pep Matas plegats. No pretenc restar importància a l'esforç i la valentia del periodista Pep Matas i del presentador del magazine De tot i molt per treure a la llum un, potser sí, problema que Manacor pateix ja fa bastant de temps. Com a lectora declarada de la publicació loca Cent per Cent (de fet, no tenc massa més ventall per escollir) he quedat totalment indignada en escoltar les paraules del senyor Pep i en Miquel Àngel acusant aquesta digna publicació de no saber fer periodisme. Tothom passa gust de sentir-se alabat. Però les persones públiques mínimament intel·ligents han de saber que els mitjans de comunicació independents tenen dret a posar en qüestió qualsevol actuació. La majoria de lectors de la digna revista Cent per Cent participen sovint en manifestacions o concentracions de les quals els mitjans de comunicació locals i provincials sovint ni en volen saber l'existència. No per això s'han atrevit a dir, a la lleugera, que els periodistes d'Ultima Hora, de 7 setmanari o de qualsevol altre mitjà de comunicació de la nostra comunitat autònoma no saben fer bé la seva tasca. En tot cas, s'ha dit que són mitjans de comunicació manipulats. La tasca del periodista és estar informat de tot el que transcorre al seu voltant, començant pels plens mensuals a l'Ajuntament de Manacor fins al darrer gol que l'equip d'infantils del Barracar ha marcat. Evidentment, Cent per Cent no ha publicat un reportatge a tot color de quatre pàgines sobre una manifestació integrada majoritàriament -sense pretendre cap menyspreu- per espectadors habituals del programa De Tot i Molt. Altres revistes locals tampoc no publicaren un reportatge a tot color el dia que centenars de persones demanaren l'any passat a Sa Bassa un no a la guerra contundent. Quin nivell de coneixement del problema tenien aquests 1.000 manifestants de divendres passat? Segur que tots se sentien, amb molt de motiu, solidaris amb el periodista Pep Matas. Perfecte. Però quants estan interessats a entendre el problema de les drogues per poder dir que hi estan en desacord? Quants d'ells faran una tasca contínua dia a dia per acabar trobant solucions a aquest problema? Semblaven, amb tot el respecte, una excursió sortida del programa Crónicas Marcianas, paradigma de la televisió espanyola dels darrers anys: Torero, Torero! (crits dels manifestants dirigint-se al senyor Pep Matas).

No som periodista. Però m'agrada estar informada del que passa al meu voltant i per això acab llegint i mirant fins i tot allò que consider nefast. Tal com va dir el senyor Ariza, comparin. Llegesquin tantes publicacions com puguin i comparin. No hi ha color.

Joana Maria Gomila Sansó. Manacor.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.