cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 26°
32°

Eslovens de segona i de tercera

Un dels països de l'Est europeu que més prometen, almenys des del punt de vista econòmic, acaba de celebrar un referèndum que ha tingut uns resultats que han sorprès a més de quatre devers Brussel·les. Eslovènia és l'estat que més ben parat va sortir de la desfeta de l'antiga Iugoslàvia. Les seves institucions aviat agafaren cos i el procés electoral ha estat dels més nets de la regió en molts anys. Però hi ha la qüestió de la nacionalitat, punt en què els eslovens s'han mostrat més bé tancats. Un referèndum aquest cap de setmana passat demanava l'aprovació d'una nova llei que otorgava a devuit mil persones que viuen al país la nacionalitat eslovena. Són de distintes ètnies, però viuen a Eslovènia des de fa anys, per no dir generacions. Els 95% dels votants rebutjaren la proposta de donar-los la nacionalitat del país. Semblava que els eslovens eren dels que havien après a viure en pau en la complexa comunitat dels Balcans, però la votació indica que no és tan senzill, i que la xenofòbia encara és molt forta. Els devuit mil afectats s'han trobat en els darrers anys, mentre se cercava una solució al seu problema, que han hagut de deixar la feina o que han perdut la propietat, per falta de papers d'identitat oficials. Són ciutadans que, en aquests moments, no són reconeguts per cap estat. Alguns són d'origen bosni, però mai no han viscut a Bòsnia. Altres són d'origen croat, però desconeixen Croàcia. Els que han comès alguna falta han estat detinguts, i pel mateix motiu, per no tenir papers d'identitat, han estat deportats, simplement. Per a un país que aspira a entrar a la Unió Europea, és una forma escandalosa de tractar els seus propis ciutadans. La ciutadania europea hauria de comptar per més. Per altra part, potser és esperar massa que la ciutadania europea, o qualsevol altre concepte difús, pugui ajudar a eliminar la xenofòbia. Per això cal que treballin els regidors de tots els ajuntaments, en cada un dels carrers dels pobles per assegurar la convivència i la comprensió. Nosaltres, per altra part, amb el debat sobre la concessió del vot als immigrants, no estam a mil quilòmetres del mateix cas, per molt que ens agradi pensar el contrari.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.