De totes les capitals de província de l'Estat espanyol, les que més han crescut demogràficament en el període 1981-2001 són Múrcia i Palma de Mallorca, les úniques on el PP ha crescut en vots respecte de les generals de 2000, el 14 de març passat. Palma, en concret, ha passat de 290.372 habitants l'any 1981 a 333.801 l'any 2001. Dels totals d'habitants, a les Illes Balears s'ha passat d'un cens de 655.909 a 841.669, de 1980 a l'any 2000, amb un increment del 28'32%. A Eivissa, en aquest període s'ha incrementat la població un 46'96%; pràcticament s'ha duplicat. Un cas evident de substitució demogràfica i lingüística, en conseqüència. En termes absoluts, en seixanta anys s'ha passat d'una població catalanoparlant de 354.261 persones a una de 270.000. Relativament parlant, suficient per marcar l'extinció paulatina de l'ús de la llengua. El punt d'inflexió es produeix en la dècada dels 90 i en els primers anys del segle XXI. La inanició del PP i la continuació de la normativa absentista els anys del Pacte, gràcies al manteniment de les mateixes persones en llocs clau i bàsics per a una veritable modificació de la política lingüística, fan que es perdi la batalla de l'acollida massiva que arriba aquests anys. Una visió arrelada en el passat ha impedit una transició que es prometia vertadera el mes de novembre de 1998, arran de la manifestació per la defensa de la terra.