Els tres-cents espartans que moriren a les Termòpiles perderen la batalla. Punt. Els deu mil grecs que sortiren amb Xenofont del cor de Babilònia es varen batre en retirada. Punt. Ja està que tant els uns com els altres demostraren que els perses no eren invencibles. I a la fi arribà Alexandre. Però no intenteu que Llorenç Capellà tregui lliçons victorioses de desfetes aparents. La seva ploma d'avui raja només un sarcasme impotent i gallinaci.

Només l'encerta en un punt: a Mallorca hi ha més nacionalisme d'esquerres que mai. Perquè mai no hi havia hagut més de 40.000 vots darrere una llista nacionalista i d'esquerres en unes eleccions a Corts generals. No és debades que molts d'electors de les Balears tenim, per primera vegada, la certesa que à la prochaine traurem el diputat. I no serà gràcies als lúcids analistes i animosos patriotes Capellà, Mir... Callem. No cridem la Desgràcia ni el nom de qui la invoca. Tornem al solc amb la mà ferma, el pas segur, la vista llarga, el cor posat en el 2007 i la clara consciència que és en dies com avui que tots ens coneixem. Ignis aurum probat, miseria fortes viros.

Antoni Llompart. Palma.