En balear, sense problemes

Com anava dient: ningú no ens comprèn o no sabem què hem de fer perquè ens entenguin. El senyor Matas creu entendre que els mallorquins just voiem ser castellanoparlants. Els senyors Maragall i Rovira, que just catalanoparlants.

Idò no. Jo crec que no hi ha res més allunyat de la realitat. Nosaltres, els mallorquins que hem nascut o que vivíem en aquesta Illa bellíssima i beneïda ens sentim còmodes i a gust de pertànyer a Espanya. Fins i tot respectam els nostres cosins germans, els catalans. Però primer de tot volem ser mallorqquins i, com a tals, allò que pretenem és que es respectin la nostra cultura, tradicions i llengua o idioma amb totes les seves varietats, i que de la mateixa manera que a València es diu valencià i a Catalunya, català, per què no es diu balear a les Balears? I és que per molt semblants que siguin les tres, tenen grans diferències.

Sí, senyor Matas, si el que ensenyen als nostres fills a les escoles fos mallorquí, «un altre gall cantaria». Jo crec que cap pare no hi tendria res a dir.

Des d'aquestes línies voldria dir als senyors Carod-Rovira i Maragall que deixin de preocupar-se tant pel seus veïnats i mirin més allò que és seu.

Les Illes Balears són dels illencs, i en tot cas d'Espanya, i de ningú més, encara que hi hagi polítics catalans i balears encabotats a dir tot el contrari.

Natividad Coll. Palma.