Rodríguez Ibarra torna a desbarrar

Llàstima! Ara que començava a entendre això dels nacionalismes, i a una conferència de no fa dos mesos acabava de proclamar que li havia costat 25 anys, però que ara entenia el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol, surt altra vegada el kamikaze extremeny i fa la proposta més absurda i antidemocràtica per destruir, des del nacionalisme espanyolista més obtús, el «malson dels nacionalismes»! No sé què hi pinta aquest home dins del comitè assessor d'un Rodríguez Zapatero que fa mesos que defensa l'Espanya plural i fa propostes que certifiquen aquesta visió, i que per això li han valgut les més dures desqualificacions per part del PP. Però així i tot, l'aberrant sortida de botador del President extremeny ha tengut els seus efectes positius. Per una banda ha provocat una reacció unànime de rebuig dins el mateix PSOE i dins tot l'espectre mediàtic i intel·lectual de l'Estat, i per una altra ha servit perquè molta gent mostràs el llautó. Qui hauria dit, encara no fa massa, que els socialistes del País Basc, que tantes vegades s'han equivocat fent el joc al PP més enllà del que resulta comprensible per la situació en què es troben a Euskadi, rebutjarien d'una forma tan contundent com ho han fet l'esbojarrada proposta del seu company extremeny? També ha servit, és clar, per mostrar l'empanada mental que, en temes de nacionalisme, tenen alguns socialistes per altra banda tan meritoris com el senyor José Bono, que fa pocs dies havia mostrat la seva coincidència amb Rodríguez Zapatero perquè aquest, en un discurs de 30 minuts, havia anomenat la paraula Espanya trenta vegades. Ara es distancia de la proposta del senyor Rodríguez Ibarra, però, sense adonar-se del primitiu nacionalisme espanyolista que delata la seva interpretació del discurs del senyor Rodríguez Zapatero, aprofita per afirmar que «allò que diferencia els socialistes dels nacionalistes és la solidaritat». Aquesta tesi absurda és l'estigma que el nacionalisme espanyolista, màxima expressió de l'egoisme nacional, vol encolomar als nacionalismes no espanyolistes. Però també és inacceptable per als socialistes, que tenen tot el dret del món d'esser nacionalistes de la seva respectiva nació (que en el cas del senyor Bono no és la mateixa que la meva, per exemple) sense que això suposi cap minva de la seva indeclinable vocació de solidaritat. I fixau-vos en els que han mostrat el llautó: òbviament, al PP ja li aniria bé la proposta de Rodríguez Ibarra, perquè no ha tengut ni una sola paraula de condemna i s'ha limitat a utilitzar-la per atacar el PSOE dient que no és un partit, sinó 17 partits, demostrant així que segueix sense entendre res de res. Perquè efectivament l'Espanya de les Autonomies permet que els partits estiguin molt més prop de les aspiracions del ciutadà, que no són les mateixes a cada una de les 17 Comunitats Autònomes, i per tant lo contrari a la naturalesa d'Espanya és el monolitisme del PP.