Contra la violència de gènere

Després de la darrera mort, esperem que no n'hi hagi hagut cap altra, d'una dona a mans de la seva exparella, moltes veus han clamat perquè se cerquin solucions. La vicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, i l'Institut Balear de la Dona també han alçat la veu i han dit que és necessària una nova educació per als infants i reeducació per als adults que tenguin tendència a utilitzar la violència com a arma per resoldre els seus conflictes familiars o de parella. La vicepresidenta creu que s'ha de fer molta feina per canviar una educació que es basa en el domini masculí sobre la dona i que s'exterioritza amb la violència domèstica, i té tota la raó del món.

Estic totalment d'acord amb el programa que posarà en marxa l'Institut, però tenc una certa desconfiança que es comenci a mirar l'escola com a solucionadora d'aquest problema, ja que a l'escola els blasmats «progres» fa molts d'anys que s'hi escarrassen per aconseguir la igualtat entre els dos sexes. Però no equivoquem el punt de mira de la responsabilitat. L'escola no condiciona la societat, és aquesta la que condiciona l'escola. A l'escola els comportaments violents i agressius cap a companys i mestres són cada dia més freqüents i la causa és molt diàfana, la violència forma part de l'experiència vital dels nostres infants, està dins la línia de conducta que marca la societat, és el nostre pa de cada dia de molts de programes de televisió i de massa pel·lícules de cinema.

El partit en el Govern i els altres haurien de vetlar els seus comportaments públics en el Parlament. La violència verbal dels parlamentaris, les potades contra qualsevol que diu el que no volem sentir o pitjar botons que no ens pertanyen són altres maneres d'ensenyar a la societat que tot val.

El president del Govern espanyol, del mateix partit de la vicepresidenta, ha acceptat una doctrina tan feixista com és la guerra preventiva contra qui interessi. El fet que el poder adopti la postura que estàs amb ell o perds tota possible raó, dóna ales a qualsevol desequilibrat perquè pugui exigir el mateix a la seva companya, esposa o parella i amb un estil crispat semblant. La violència intolerant de l'extrema dreta impregna moltes persones sense que en siguin conscients, però que imposen els seus criteris i les seves ordres a qualsevol preu, encara que sigui la vida.

Moltes escoles han trobat la manera de resoldre els conflictes violents a través del diàleg i la mediació escolar. La reconducció dels conflictes a través del diàleg tenen èxit en la majoria d'ocasions. Sempre es tracta de trobar una altra vegada el punt d'equilibri que s'havia desplaçat entre dues o més persones. I aquest punt es pot trobar, si se cerca, cosa que no fa el Govern, i, per tant, no dóna cap tipus d'exemple quan té conflictes amb grups socials, polítics o amb comunitats autònomes.

A través de la LOGSE, llei d'Educació acabada d'implantar fa alguns anys, es podien treballar temes transversals, un dels quals era la igualtat de sexes, des d'on es podien impulsar valors democràtics i igualitaris. Ara, amb la LOCE s'han deixat de banda els temes transversals i grupals i es torna a un ensenyament de tipus individual i competitiu, que augmentarà les diferències entre les persones. A més es dóna tot el poder i totes les atribucions al director o directora, que podrà usar aquest poder de manera errònia i, per tant, no ajudarà a corregir problemes com el de la violència en general ni menys la de gènere.

L'escola ha de resoldre els seus problemes interns de violència i ha de formar ciutadans menys violents o pacífics, si és possible, però això només ho aconseguirà si la societat hi ajuda i els governs (central i autonòmic) fan un canvi de 180º en la seva política general i educativa i rec-ti-fi-quen. El sistema neoliberal és depredador amb la gent més desfavorida i afavoreix el naixement de conductes agressives davant tanta injustícia. De totes maneres la vicepresidenta té tasca assenyalada si vol ajudar a solucionar els problemes de la violència domèstica: crear més serveis d'atenció psicològica a les dones maltractades, cases d'acollida d'urgència i temporals, pisos tutelats, que les dones surtin sempre a les estadístiques, llenguatge respectuós amb els sexes, protecció a les dones que ho necessitin, més esport per a les dones i ajudes per tirar endavant i refer la seva vida les dones que ho necessitin, i sobretot, una cultura de pau, que mai no té relació amb la guerra i menys amb les guerres preventives.