Discreció i discrecionalitat

M'agradaria creure que és perquè la gent de la cultura és d'esquerres, però no és vera. En aquest àmbit, com en els altres, hi ha de tot: gent normal, amb més o manco vanitat, més o manco ambició i més o manco talent, i gent de la dreta d'aquest país, que en aquestes variables hi incorpora la cobdícia. Perquè la cobdícia és respectada i respectable per la dreta pàtria que la legitima. Tampoc no pot ser que Madrid sigui gaire diferent. Sense apriorismes de dubtosa objectivitat, diria que a la meseta també tenen artistes de tots els pals i amb proporcions semblants a la d'aquesta terra altre temps nostra. Potser tenen menys pintors que per aquí, és a dir, en tenen en una proporció normal, però així i tot n'hi ha de sobres per triar-ne un que complexi les condicions, per molt especials que aquestes siguin. Aleshores, que l'arquebisbat de Madrid hagi encomanat al líder de la secta fonamentalista Camino Neocatecumena, Kiko Argüello, pintar l'àbsida de La Almudena on s'han de celebrar les anomenades noces del segle (molt presumptuós, això de menystenir els 96 anys que encaren en resten), no deu ser casualitat, dic jo. Aquest grup de catòlics tradicionalistes són l'equivalent a 'Opus de barriada i tenen, com no podia ser d'altra manera, el vistiplau de la jerarquia vaticana; de la mateixa que condemnà la teologia de l'alliberació, coetània seva. És divertit aquest gol per l'escaire a la monarquia. Ells, que procuren guardar equilibris i equidistàncies que els assegurin els ciurons, mesclats de rebot i sense poder dir res amb el fanatisme fonamentalista. La llarga mà del govern Aznar, amb reconegudes friccions amb la Casa Reia i farcit de Legionaris de Crist i destacats seguidors d'Escrivà de Balaguer -els fonamentalistes de classe alta-, mou el bres d'una Conferència Episcopa amb la qual els lliguen múltiples i mutus agraïments. Qualsevol moviment serà mal interpretat i escaparà de la discreció que garanteix la continuïtat monàrquica. Per tant, hi haurà silenci i la pintura es realitzarà en els terminis prevists. En la no declarada competició entre aquestes borbòniques noces i les de la dinastia Aznar, apareixeran altres pals a les rodes. Gràcies als déus, perquè, si no, de què ens interessarien?

Les enquestes pronostiquen una victòria dePP a les eleccions de març. Els errors en els seus moviments podrien reduir l'avantatge. És per això que, llevat d'atacar ePSOE amb desqualificacions que van des de l'acusació de facilitar les coses als enemics de la civilització fins a la rialla oberta i menyspreadora, se'ls veu mesurats en els moviments. Amb aquestes precaucions, demanar que hi hagi debat televisat és clamar en el desert. Si la discrecionalitat s'aplica, també, a l'existència de debats, l'avantatge de qui l'exerceix arriba a fer befa de la transparència dels processos electorals. I si no tenen transparència, qui s'atreveix a lloar aquest com el menys dolent dels sistemes? Per cert, és aquesta discrecionalitat la que exporten als iraquians els soldats espanyols com a mostra de la superioritat del nostre sistema?