Mesures d'inseguretat

Qualsevol incident amb un avió, un simple retard en un vol transatlàntic, crea pànic. Un vol a Washington va partir tres hores tard de Londres perquè se sospitava que podia ser segrestat. No s'ha donat cap explicació de com s'arribà a la conclusió que algun dels passatgers l'hagués de desviar. Ningú no ha admès on va ser l'error dels policies, tot i que la detenció del vol ha omplit pàgines als diaris i ha tingut el seu lloc a tots els telediaris del món occidental.

Quan s'arriba allà on semblam haver arribat tots, gràcies també a la importància que els mitjans de comunicació donen als casos com aquest, és hora de prendre mesures per protegir-se de la neurosi col·lectiva. Primer, per l'experiència que hem tengut amb el famós dossier sobre l'amenaça d'Iraq. Sabem que els serveis de seguretat són capaços de veure un perill allà on no n'hi ha cap, tot i que el preu que es paga pel seu error és incalculable, com en el cas de la guerra d'Iraq. No se'ls ha de permetre que estenguin aquestes atencions a totes les àrees de la nostra vida. Segon, perquè han passat dos anys des dels atacs a Estats Units i bona part del que s'ha fet per resoldre el problema del sentiment antioccidental no ha fet més que crear més adversitat, fins al punt que el debat sobre un suposat conflicte de cultures és imparable.