La personalitat pròpia de les Illes Balears guaita a cada cantonada. Generalment tenim tendència a identificar-la de forma primordial amb la llengua. Però, si bé crec que és evident que el català és el nostre primer signe d'identitat, n'hi ha d'altres que també són prou definitoris d'una manera de viure i d'entendre la vida que no és la mateixa que la dels nostres veïnats de Ponent. És veritat que la sacrosanta globalització passada pel garbell de les espanyes és una força centrípeta que malmena, dilueix i, en algunes ocasions arriba a destruir qualcuna de les manifestacions més nostrades. Però sempre en queda quelcom que perdura. Els nostres avantpassats, per posar un sol exemple, tenien una forma de vestir pròpia, amb unes peces de roba que no eren usades en d'altres indrets. Això fa uns quants anys que va desaparèixer, però així i tot, els gusts per uns colors i estampacions determinats i una estètica illenca fa que hi hagi moltes possibilitats d'endevinar si una al·lota és autòctona abans d'haver-la sentida parlar, simplement fixant-nos en la seva forma de vestir.
Tanmateix, el camp que voldria tractar en aquest article, no és el de la vestimenta, sinó el de la gastronomia. En la menjua crec que és en el sector que més bé resistim els vents uniformadors. I en això no és aliè la gran qualitat i varietat de la nostra dieta tradicional i l'esplet de cuiners bons que han treballat i encara treballen per mantenir els nostres plats més emblemàtics, recuperar-ne alguns de menys coneguts i innovar a partir d'ells per arribar a una cuina d'autor sofisticada i personal, però amb evidents arrels amb la terra.
Les festes al voltant de Nadal solen servir d'excusa per reunir la família davant un bon àpat, conversar i menjar. No hi ha res que agermani més que asseure's plegats al voltant d'una taula. Aquestes celebracions són pròpies de tota la cultura europea, però amb moltíssimes variacions. Per exemple, pels castellans la festa important és la Nit de Nadal. És en aquesta data que se celebra el tradicional sopar de família. A Mallorca, contràriament, el tradicional de la Nit de Nadal, no és fer un soparot, sinó anar a Matines i es deixa per l'endemà l'àpat principal, que no és un sopar, sinó un dinar. El menú també és força diferent. Els castellans s'estimen més el peix i el marisc per aquesta data, mentre que els mallorquins ens decantam per la carn, sobretot per la porcella.
Les matances, també tan pròpies d'aquestes dates, se feien per quasi tota l'Europa Occidental, però els embotits que se n'elaboraven eren força diferents. Per nosaltres l'estrella és la sobrassada, però també els botifarrons i el camallot, la sobrassada de vic i la varia i els blanquets. Els nostres veïnats, en canvi, s'estimen més la morcilla, el xoriç i el salxitxó, uns embotits ben bons, però molt diferents als nostres i que no s'hi diuen gaire amb els gusts dels mallorquins més tradicionals.
La nostra gastronomia és plena de detalls identitaris. El gust no és quelcom únicament personal, també té la seva part de complicitat col·lectiva, fruit de l'educació del nostre paladar i de la selecció que les generacions anteriors han fet dels ingredients que tenien a l'abast i de la forma de cuinar-los, per tal d'adaptar-se millor al seu medi.
