L'allau que es produí ahir davant l'oficina d'Estrangeria per la imminent entrada en vigor de la reforma de la Llei d'estrangeria és un fidel reflex del drama humà que es viu a les Balears. Les terres de promissió pateixen sovint aquesta terrible contradicció: per un costat, la seva necessitat de força de treball serveix de reclam perquè hi arribin persones de països subdesenvolupats; però per l'altre el benestar i la qualitat de vida aconseguits per l'esforç de diverses generacions entra en perill a causa de l'increment de població i de la necessitat de dotar de serveis els nouvinguts. Una societat basada en valors humanistes no pot ser inhumana en aplicar la llei. És necessari actuar amb tacte per integrar el màxim de persones possibles d'entre les que ja s'han establert a l'Arxipèlag. Però de la mateixa manera, cal ser molt més inflexibles a l'hora de mantenir les portes permanentment obertes i permetre que continuï l'augment de població. El Govern balear ha de reclamar la gestió de competències sobre aquest tema, que ara estan en mans de l'Estat central. A partir de la setmana que ve, només podran quedar els immigrants que siguin acceptats per les empreses. És una mesura que pot mitigar l'allau. La solidaritat no ha de ser mai la desnaturalització d'un país, sinó ajudar el tercer món per evitar així que molts dels seus habitants hagin de perdre les arrels.