Enhorabona, al·lots

TW
0

Els joves han de ser contestataris, és llei de vida. Una societat de joves conformistes adoctrinats en allò que és correcte ha de morir necessàriament. Ja hi haurà anys per endavant per comprovar de quina manera els lligams socials, familiars i professionals constrenyen la llibertat d'acció. Als 20 anys cal alçar la veu perquè als 40 és impossible dir i fer segons què.

És necessari que la sang corri per les venes del jovent amb força i amb energia. Les grans conquestes socials han estat fetes per persones joves i il·lusionades, que han encarat les injustícies i han denunciat les malifetes dels poders. Així ha avançat el món, gràcies a Deu.

Talment per això, m'escandalitza enormement que quatre crits ben pegats al president del Govern allà on se li poden pegar i on se'ls mereix, produeixin reaccions de rebuig tan enceses.

El president Matas no va ser agredit físicament, ni tenc constància que fos copejat per cap objecte llançat des de la distància. Com a cosa certa es diu que el discurs presidencial va ser interromput per crits, uns crits que venien a demostrar-li a ell i a tota la societat que les les decisions de Govern contra el medi ambient i la cultura són contestades allà on hi ha plena llibertat per fer-ho: el campus universitari.

Senyor rector de la UIB: jo estaria molt més preocupat si cap jove de la seva Universitat hagués escridassat Jaume Matas que per una protesta escandalosa i pacífica. Per sort alguna cosa de la UIB encara roman viva, i això és l'esperit del combat dels estudiants. Enhorabona en conseqüència a tots ells, i que la força no decreixi.

Joan Francesc Rodríguez. Palma.