El descansat esport d'observar el que passa

Quan era al·lot pucer mon pare m'ensenyà que si siulaves una miqueta a l'ase quan tenia el poal d'aigua davant, ell bevia més de gust, tan si tenia molta set com poca. A mi em passa el mateix amb els diaris: el veig, alguna cosa dins el meu cap em fa un siulet i, au, ja l'he glapit. I qualque pic compareixen a la vista articles ben llegidors o notícies que em deixen un poc confús, o dubitatiu, o jo que sé... Per exemple ara mateix: una plataforma (no n'hi havia hagudes tantes mai, d'això) que de manera oberta i lliurement, així com toca, es manifesta a favor del segon cinturó i de l'autopista Inca-Manacor, la de s'Arenal-Llucmajor, i tantes com se'n puguin arribar a planificar a Mallorca mentre mani aquest govern progressador. La foto representa un senyor anomenat Gabriel Moragues, que es diu portaveu del col·lectiu, i la senyora Cabrer, consellera de la cosa. El portaveu explica que es tracta d'un grup d'una cinquantena de persones, transportistes quasi tots, molt preocupades per la seguretat de conductors i vehicles, d'aquí el seu nom complet «Volem Carreteres Segures». I he pensat, així, de prompte, estava molt bé això de tornar a les arrels, a la gènesi de la vertadera democràcia: la participació ciutadana, gremial, plural, idealista... Amb una paraula, que dóna cara, és feinera i lluitadora pel bé i profit de la col·lectivitat. Encara que no expressi «rechazos rotundos» a res en absolut, que no és mala manera de nedar i guardar la roba. Lleguesc: «Mostraron a la Consellera Cabrer su apoyo a los proyectos contenidos en el Plan de Carreteras». «Nosotros nos hubiéramos inclinado más, como muchos ciudadanos, por una autopista Palma a Manacor, señaló Moragues, matizando no obstante que no se oponen al proyecto. Referente al segundo cinturón, nosotros no decimos cual debe ser el trazado y entendemos la oposición de los afectados, peró és preciso». Tot plegat, que això ho diguin uns senyors que es guanyen la vida al volant, traginant grava -i el que sigui- cap aquí i cap allà, trob que està bé, és una opinió més. I una cosa és mirar de surar i una altra jugar amb les paraules. O no? I allò que he sentit sovint a dir a la gent de la mar: pescar a prop d'un capser, és peix segur dins el covo, però fer-ho no està gens ni mica bé.