Munar i tot el seu equip guanyaren ahir el congrés amb les cartes sobre la taula i parlant clar, i això és el més important de la trobada unionista. És lògic que dins un partit que acaba de canviar de socis de govern hi hagi friccions importants. Això obeeix a la lògica i el sorprenent seria el contrari: una unanimitat que semblaria postissa. Tot i així, la direcció d'UM obtingué un notable èxit amb més del 80 per cent dels vots al voltant d'un missatge essencial: el PP té majoria absoluta en el Parlament i UM ha de saber desenvolupar la seva tasca en aquesta difícil conjuntura. Trencar els pactes amb el PP seria un suïcidi, ja que qualsevol iniciativa del Consell, per molt que obtingués el suport de l'esquerra, seria avortada en el Parlament i resultaria complicadíssim treballar en defensa de la llengua i la personalitat de Mallorca. Dins UM ha guanyat un pragmatisme centrista difícil de pair per molts de ciutadans. Però el judici sobre l'encert d'aquesta estratègia el donarà el temps. En uns moments en què el PP sembla desbocat després de la gatera de poder que li produí la majoria absoluta del maig, és necessari un eix equilibrador. El PP sempre respectarà Munar perquè el dugué a l'oposició el 1999. I aquest respecte és el principal actiu d'UM en l'actualitat.