Sé que no m'ho agraireu com toca i tot d'una pensareu en una manipulació del correu electrònic, tipus Bite, abans de creure que «ells també tenen un Barea». Podré jurar-vos una i mil vegades que som incapaç d'aquesta grolleria i només em creurà el jutge Morel. Els meus diran el mateix que el jutge, però no s'ho creuran i més d'un sospirarà veure'm descobert i traït. Però, amb jutge o sense, tant si em creis un heroi espavilat o un execrable violador de correspondència, tenc la carta que el senyor Matas envià al líder dePSOE per a fer-lo menys líder als ulls de l'espanyolitat. Potser en uns dies tendré la transcripció de les ordres que el nostre telepresident donà a TVE de part de «tú ya sabes quien» (talment en l'original) per sortir en els Nododiarios d'abast estatal i rendabilitzar la maniobra parlamentària. Perdó, volia dir la maniobra partidista en el Parlament, que no és, ni de prop fer-s'hi, el mateix. Supòs que m'enteneu sense necessitat d'arribar a precisions i matisos susceptibles de ser catalogats com a escàndol públic, resistència (o terrorisme, que ara és el mateix) a l'autoritat o qualsevol altra alteració de l'ordre establert, capaç de ser multat amb milers d'euros pel senyor Ramis de Meer.

La manca d'interès literari de l'epístola feia innecessari mantenir-la en ebilingüe oficia, és a dir en castellà. No sé si he fet bé limitant la llibertat de la nostra ciutadania, i més en un dia com avui (ahir pel lector) que celebram la Declaració Universal dels Drets Humans. D'això es tracta, del dret a viure en castellà en qualsevol indret d'Espanya, que per aquest motiu guanyaren totes les guerres menys la constituciona. Ara, s'encaboten a corregir el conjuntural error de la Història. Gràcies a la silenciosa submissió del conseller Fio, la totalitat de la ciutadania d'aquest país podrà entendre, sense esforç, totes les ràdios legals i il·legals que emeten. Som Ràdio ha deixat de contaminar les ondes amb aquesta llengua «discriminatòria». De fet, ja fa mesos que només contaminava amb el verí lingüístic. El dels continguts gaudia de la profilàctica acció decomissariat polític, que s'ha mostrat insuficient per a contenir la pandèmia. S'ha d'arrabassar el mal d'arrel, sense manies. Per això han prohibit, fins a la paranoia, que els funcionaris utilitzin material d'oficina amb l'ona roja i groga i eQuatre illes, un país, cap frontera a peu de pàgina. Més d'un ja ha estat advertit que la utilització se considerarà «desafectuós» acte de rebel·lia. I ja sabeu com tractaven els seus als desafectes. Bé, més o menys com tractarien el senyor Ibarretxe si la vella Europa no els guaitàs de prop: que una cosa és el desig de mantenir les inútils fronteres i una altra, molt diferent, criminalitzar el debat d'aquests nous topògrafs... Ara que hi pens, era de la carta que havia de parlar-vos. Com a aquestes alçades ja sabeu, només era una excusa per okupar mitjans de comunicació. Com aquest article. Res més.