Això era i no era... hi havia una vegada, fa molts d'anys, un grup d'enginyers que feien feina per la gran empresa de telefonia americana de nom ATT i que no tenien cap sistema operatiu que els permetés fer les seves feines en els seus ordinadors com ells havien de menester i volien. I com que no en trobaven cap, per més que cercaven, varen decidir fer-ne un. I els va anar bé, tan bé, que a més de fer-lo servir ells, el varen començar a fer servir universitats, centres de recerca i departaments del govern americà. Aquest sistema era conegut amb el nom d'Unix, una derivació de les sigles UNICS, que devien voler dir alguna cosa, però que ja ningú no se'n recorda. Tot això era entre el final de la dècada dels seixanta i la primeria de la dels setanta, quan encara no eren majoria els que pensaven i sabien que sistemes operatius i d'altres programes d'ordinador eren per compartir i no per vendre. Una moda, aquesta de vendre els programes, que no va començar a imposar-se fins devers l'any 1976 a partir d'una famosa carta de queixa signada per un tal Gates.
Doncs resulta que, ben aviat, varen sortir dues línies de desenvolupament diferents d'Unix, la que seguia la inicial dels laboratoris de l'ATT i la que van generar els informàtics de la Universitat de Berkeley de Califòrnia. La cosa entre aquestes dues línies va anar a grumellons, fins que, devers 15 anys més tard, els primers varen posar un plet als segons perquè deien que els havien copiat trossos dels seus programes. Tot va acabar bé, perquè ben aviat va quedar clar que, de fet, els que havien copiat eren els denunciadors i ho varen arreglar per les bones. Mentre durava el plet no hi havia manera d'aconseguir cap de les versions del sistema Unix, que era per ordinadors grans, ensems que els personals ja començaven a estar arreu. És així que tots els informàtics sospiraven per poder tenir en els seus ordinadors personals les mateixes facilitats d'interacció que l'Unix els donava per fer feina amb els grans. N'hi va haver un d'aquests informàtics, de nom Linus Torvalds, que, a més de sospirar va decidir fer-ne un pel seu ordinador i li va posar el nom de Linux. Per la seva banda, ATT es va desprendre de la seva divisió informàtica i, per una d'aquelles coses que té la vida, la propietat del seu Unix va anar a parar a una empresa, que ara es diu SCO, que vivia essencialment de fer desenvolupaments basats en aquest sistema operatiu. Mentre tant, el Linux passava de ser un invent d'un hacker -en el sentit primigeni i bo d'aquest terme- a un fenomen i es convertia en la única alternativa raonable i viable a l'imperi abassegador i farcit de nyaps i tafarres en el qual s'havia convertit Microsoft, l'empresa del signant de la carta del 1976. És així que grans empreses informàtiques, com IBM i d'altres, varen començar a prendre l'opció del Linux, el qual continuava fidel als seus principis: el programari dels ordinadors no és per vendre. I és just en aquest moment, a principis d'enguany, que aquells que maldaven per sobreviure amb les escorrialles que els havia quedat de l'Unix de l'ATT veuen la seva oportunitat de fer un negoci de vius i decideixen posar plet a IBM perquè diuen que el Linux que fa servir aquesta empresa té parts que són seves i ben seves. En aquest plet SCO demana devers tres mil milions de dòlars de danys i perjudicis i, a més, volen cobrar d'ara en endavant un tant de cada client d'IBM. Una cosa com ara allò dels cotxes Ford i la patent de Selden que els explicava ja fa una partida de setmanes i que obligava a pagar a aquest Selden un tant per cada cotxe fabricat, fins que un jutge va manar que se'n fes un d'acord amb les especificacions de la patent, per veure si funciona i va resultar que no, que no funcionava. Sembla que la història es repeteix ja que no va ser fins divendres passat que, incomprensiblement, i a la fi, el jutge ha demanat a SCO que mostri quines són les parts del codi que són seves i que diuen que estan també en el Linux que IBM fa servir. Quan escric això no sé quin ha estat el resultat d'aquesta providència del jutge i si, finalment SCO ha mostrat el codi. Però no els hauria de venir de nou si els dic que aquest estiu passat ja havíem sentit dir a gent que havia vist aquests trossos de codi que, no només feia rialles, sinó que ja feia anys que havien desaparegut del nucli del Linux perquè eren molt dolents. I és que no hi ha res més caparrut que els fets ells mateixos.
