Qualsevol persona amb dos dits de seny arriba a tenir la pica ben plena de sentir emprar a tort i a dret, a molts de mitjans de comunicació, termes com nacionalista, no nacionalista, demòcrates, terroristes (de vegades no saben ben bé què volen dir...), etc. El problema (per a qualcuns no n'hi deu haver cap) és que tots aquests termes es mesclen i es duen cap allà on els va bé, dependent del polític de torn o del mitjà de comunicació que transmet la informació.

En una emissora de ràdio vaig sentir un debat on parlaven dels nacionalistes (com si fossin dimonions), dels no nacionalistes (com si això fos possible!) i dels demòcrates que, pel que es veu, no eren (per acabar-ho d'adobar) ni una cosa ni l'altra. El qui parlava es definia com a demòcrata i com a tal afirmava que no es podia tolerar l'actitud dels nacionalistes perquè, deia ell, intentaven imposar les seves idees als no nacionalistes. Després de sentir tots aquests desbarats, una persona amb un mínim de sentit comú no pot fer altra cosa que empegueir-se dels polítics i de l'estat on li ha tocat viure. Vivim en un estat on els que s'autoanomenen demòcrates i diuen que estan per damunt dels nacionalistes i de retruc dels no nacionalistes, no són capaços d'entendre res de res. Pareix com si el nacionalisme espanyol no existís; per a aquests, esser espanyol i defensar la seva espanyolitat no és cap mostra de nacionalisme (ben al contrari, afirmen), ja que practiquen el no nacionalisme, que és com si diguéssim una forma demòcrata d'actuar.

En fi, començ a estar una mica fart d'aquest manicomi polític en què s'han convertit molts dels mitjans de comunicació que ens bombardegen diàriament. Em fan, ja no ho puc dissimular més, una miqueta d'oi!