Tot apunta que Catalunya tindrà un govern d'esquerres molt semblant al de les Balears durant el quadrienni 1999-2003. L'acord entre el socialista Pasqual Maragall i el republicà Josep Lluís Carod-Rovira semblava ahir fet. Només manca que s'hi afegeixin els comunistes renovats i els ecologistes perquè es formi un Executiu tripartit que enviarà Convergència i Unió a l'oposició. El gir cap a l'esquerra del Principat és bastant més pronunciat que el que va emprendre l'Arxipèlag el 99, ja que aleshores l'esquerra balear depenia en el Parlament dels vots dels centristes d'Unió Mallorquina. A Catalunya no serà així: l'esquerra, en el seu conjunt, té una àmplia majoria que li permetrà desenvolupar la seva tasca sense necessitat d'altres suports.
Per decisió de l'independentista Josep Lluís Carod-Rovira, Catalunya entra en una fase de trencament amb els 23 anys de pujolisme, que es basaren en la reconstrucció del país procurant mantenir unes acceptables relacions amb Madrid. Això no serà possible a partir d'ara. Un PP cada cop més de dretes i espanyolista veu com la olla de grillos es fa forta a la comunitat més rica i dinàmica de l'Estat. És segur que la gent d'Aznar intentarà treure rèdits d'aquesta nova conjuntura. Els populars són mestres a l'hora d'injectar el virus de la por entre els segments benestants de la petita burgesia i de les classes mitjanes acomodades que fins ara, al Principat, han donat suport a Convergencia i Unió. La dialèctica esquerra-dreta ha avançat la dinàmica nacionalisme-centralisme que marcà el pujolisme. Aquesta ha estat la decisió de Carod-Rovira, molt semblant a la que prengué el seu correligionari Lluís Companys en els anys trenta.
