Decididament, aquest govern que ens desgoverna fa tornar jove. Us ho dic jo, que he hagut d'avançar la compra de l'agenda del 2004 perquè ja no hi caben, a la del 2003, més cites per a manifestacions, concentracions i plataformes per demanar una mica de seny i sentit comú davant tanta autopista, camp de golf i passeig marítim; constitucionalisme segrestat, multes partidistes i penalització de la divergència d'opinió; bilingüisme «ben entès», valencianisme mal entès i rebaixes lingüístiques diverses; prohibició de cançons, supressió de notícies i mort anunciada del neonat, però no neocon, única emissora pública local en llengua catalana. La darrera cita de l'any, per ara, la concentració, dimecres, 10 de desembre a les 19 h, per la continuïtat de Som Ràdio.
Les actuacions en matèria territorial, cultural i lingüística del darrer mig any, realitzades per celebrar el retorn dels legítims propietaris del poder i dirigides a netejar l'ambient de la ferum deixada pels usurpadors durant els darrers quatre anys, ens tornen al temps, no ja del cañellisme, sinó del franquisme pur i dur. Disfressat de democràcia liberal, això sí. Però el discurs del conseller Fiol per justificar el tancament de Som Ràdio, declarant-la «il·legal i pirata», a mi, em torna a un altre temps, d'abans de viure aquí, quan regnaven a les ones, marines i hertzianes, les autèntiques ràdios il·legals i pirates, precursores i instigadores de la rebel·lió cultural i social dels anys seixanta.
Baby boomer de la primera fornada com som, al bocí de territori suposadament britànic on vaig patir l'adolescència, emissora de ràdio, només n'hi havia una: la BBC. Aquesta eminència grisa de la comunicació radiofònica exercia un menyspreu totalitari cap a la música moderna, pop i rock & roll, que començava a captivar la nostra atenció. L'única escletxa en el seu monopoli era Radio Luxemburg, que emetia singles de 45 rpm sense interrupció i ens arribava per ona mitjana només els vespres. Atès que el govern britànic no cedia cap freqüència que pogués alterar aquesta pau, el desembre de 1960 Radio Veronica va començar a emetre des d'un vaixell ancorat al Canal de la Mànega, fora de les aigües territorials. Era la revolució! La joventut es va identificar tot d'una amb una ràdio que emetia la música que volia escoltar. La BBC va acabar amb l'invent la primavera de 1961, impedint que els proveïdors europeus de transmissors en venguessin un de nou a la primera emissora de ràdio pirata i il·legal. Ploràvem pels carrers quan la varen tancar.
Però la llavor va tornar a brotar amb el naixement, l'any 1964, de Radio Caroline, batiada en honor de la filla del president JF Kennedy. Creada per l'empresari irlandès Ronan O'Rahilly, Radio Caroline començà a emetre des d'un vaixell ancorat devora l'illa de Man i, en molt poc temps, arribà a tenir devers vuit milions d'oients. El govern del moment, laborista, pujava per les parets i va respondre com responen els governs dits democràtics: legislant. A mitjanit del 14 d'agost de 1967, entrà en vigor el Decret de Delictes Marins (sí, sí, no m'ho invent), que il·legalitzava definitivament les ràdios pirates i les ofegava econòmicament tot prohibint que cap empresa britànica hi posàs falques publicitàries. Aquesta vegada no ploràrem pels carrers; es va muntar un tal dispositiu de protesta i suport que Radio Caroline, encara ara, emet des d'un vaixell i hom la pot escoltar a través de Sky Digital, del servei de satèl·lit Worldspace i per Internet, a \.
La BBC, per altra banda, es va adonar que no podia continuar ignorant les necessitats musicals de tota una generació i va saber rectificar. El mateix any 1967, va crear Radio 1, emissora dedicada a la música pop i rock que va fomentar l'explosió de la música comercial britànica que tots coneixem. I jo em deman: pot el govern Matas continuar ignorant les necessitats musicals, culturals i lingüístiques de tota una generació de balears -oients i locutors, autors i intèrprets, músics, cantants i conjunts, estudis d'enregistrament i companyies discogràfiques- i només per revenja? Que s'ho facin mirar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.