Guerra a la corrupció

09/12/03 0:00

Avui se signa el primer acord internacional contra la corrupció que inclourà Àfrica i Àsia. Són acords d'aquests que un sempre pensa que ja existeixen, fins que anuncien que acaben de fer història redactant-ne el primer. Com pot ser mai que els governs més o menys civilitzats no s'hagin posat d'acord abans per lluitar contra la corrupció internacional? La resposta és molt senzilla: molts dels que haurien d'haver posat un acord com aquest en marxa fa anys eren els polítics que es beneficien de la corrupció.

Malgrat l'anunci del nou acord no hem de pensar que a Europa hem madurat, que hem elegit uns polítics capaços de complir amb el que s'hauria de considerar la seva obligació. Els que han impulsat la Convenció de l'ONU contra la Corrupció són sobretot polítics i funcionaris de Nigèria i Mèxic. Són els primers interessats a aturar els peus als corruptes. Com apuntava un dels promotors de la convenció, els que perden quan un dirigent polític envia doblers a comptes secrets estrangers sempre són els estats pobres. Els comptes que reben els doblers sempre són a països rics, a bancs occidentals.

Els que perden doblers que haurien de pagar serveis públics són sempre els països més necessitats. Fa anys que Mèxic intenta recuperar més de 600 milions de dòlars desviats pel germà de l'antic president Carlos Salinas. Nigèria fa anys que demana que els tornin uns 640 milions de dòlars robats per Abacha. Els processos de recuperació són més llargs que la vida professional dels que hi fan feina, i els resultats són molt magres. Bancs com la Citibank han admès que un 'control deficient' ha permès que molts milions de dòlars de Pakistan, Gabon i altres estats passassin pels seus comptes sense ser detectats. Suïssa, Luxemburg, el Regne Unit... admeten que podrien millorar la seva resposta davant l'arribada dels milions derivats de la corrupció. Ja era hora que algú posàs per escrit un compromís per no deixar passar tantes ocasions per fer justícia.