Ambient nadalenc

A la tertúlia hem notat l'arribada de l'ambient nadalenc quan hem vist retallat l'espai comercial de les terrasses de la plaça Major per causa del desplegament de les tendes, tenderols i carromatos dels firers. Com cada any, la cosa comença amb la venda de pastorets de betlem. Es tornen a veure, com sempre, els dos estils diferenciats: els de les figuretes amb vestimentes clàssiques de l'època, que segueixen, diguem-ne, una certa versemblança històrica, i els clàssics pastorets i pastoretes, netament kitsch, vestits a la mallorquina, amb calçons amb bufes, capells d'ala ampla i rebosillos. Després de la fira dels pastorets vendrà la dels torroners, amb neules i barquillos. I, finalment, la de les juguetes dels Reis. La plaça torna a bullir d'animació i vida popular, amb els llums elèctrics que s'encenen a entrada de fosca. «El Xoco» s'ho mira tot d'un lloc baix, ombrívol i consirós.
-Aquestes festes em posen de mal humor. Sempre em fan pensar en tot el que ha quedat enrere.
-Efecte d'arrel netament existencialista. Un homenet va pel món, més o menys a la seva, procurant no ficar-se amb ningú i, de sobte, es troba un bull de moviment i alegria que el fa aturar el pas. I diu: putes, ara la gent va contenta i a mi ningú no m'ha demanat com et va, germà?
-Ni pena de la vida.
-Lògicament, el que ho viu solitari, o encaboriat amb les seves coses, pensa: aquí qualcú s'ha tornat boig, o jo o tots els altres.
-No és ben bé així, però s'hi acosta. I en aquesta Ciutat dels Nostres, la cosa es fa més llarga perquè, entre una cosa i l'altra, el rebombori no s'atura fins que hem passat Sant Sebastià, amb el merderet dels Premis Ciutat de Palma inclòs, i tota la mandanga.
-En el meu cas concret he de confessar que la sabatada de les festes se'm presenta d'una manera més interioritzada. Sempre he cregut que són dies per no sortir, llegir llibres, escoltar música, veure alguna pel·lícula, fins i tot per la televisió, si molt convé...
-En tot cas em reconeixeràs que és una sabatada.