A la tertúlia hem notat l'arribada de l'ambient nadalenc quan
hem vist retallat l'espai comercial de les terrasses de la plaça
Major per causa del desplegament de les tendes, tenderols i
carromatos dels firers. Com cada any, la cosa comença amb la venda
de pastorets de betlem. Es tornen a veure, com sempre, els dos
estils diferenciats: els de les figuretes amb vestimentes
clàssiques de l'època, que segueixen, diguem-ne, una certa
versemblança històrica, i els clàssics pastorets i pastoretes,
netament kitsch, vestits a la mallorquina, amb calçons amb bufes,
capells d'ala ampla i rebosillos. Després de la fira dels pastorets
vendrà la dels torroners, amb neules i barquillos. I, finalment, la
de les juguetes dels Reis. La plaça torna a bullir d'animació i
vida popular, amb els llums elèctrics que s'encenen a entrada de
fosca. «El Xoco» s'ho mira tot d'un lloc baix, ombrívol i
consirós.
-Aquestes festes em posen de mal humor. Sempre em fan pensar en tot
el que ha quedat enrere.
-Efecte d'arrel netament existencialista. Un homenet va pel món,
més o menys a la seva, procurant no ficar-se amb ningú i, de sobte,
es troba un bull de moviment i alegria que el fa aturar el pas. I
diu: putes, ara la gent va contenta i a mi ningú no m'ha demanat
com et va, germà?
-Ni pena de la vida.
-Lògicament, el que ho viu solitari, o encaboriat amb les seves
coses, pensa: aquí qualcú s'ha tornat boig, o jo o tots els
altres.
-No és ben bé així, però s'hi acosta. I en aquesta Ciutat dels
Nostres, la cosa es fa més llarga perquè, entre una cosa i l'altra,
el rebombori no s'atura fins que hem passat Sant Sebastià, amb el
merderet dels Premis Ciutat de Palma inclòs, i tota la
mandanga.
-En el meu cas concret he de confessar que la sabatada de les
festes se'm presenta d'una manera més interioritzada. Sempre he
cregut que són dies per no sortir, llegir llibres, escoltar música,
veure alguna pel·lícula, fins i tot per la televisió, si molt
convé...
-En tot cas em reconeixeràs que és una sabatada.
GASTRONOMIA
-Però amb algunes compensacions evidents.
-Com és ara?
-T'ho diré. La padrina Margalida Cànaves, una gran cuinera, em
llegà el bell heretatge d'un pensament profund. Les coses, venia a
dir, no surten mai en la vida com un voldria; però després de
menjar bé, tot es veu d'una altra manera.
-Crec que tenia bona part de raó.
-Més de la que et creus. Quan pens en ella, per Nadal, la seva
absència de vint-i-cinc anys (morí unes setmanes abans d'aprovar-se
la Constitució), va íntimament lligada a la Sopa de la Reina,
altrament denominada Sopa del Rei en Jaume, que la mare encara posa
damunt la taula la Nit de Nadal. I l'endemà, el record d'aquell
optimisme biològic innegable troba suport en els farciments, els
escaldums d'indiot i la porcella rostida.
-Belles i bones raons per donar sentit a la vida.
-Les millors de totes, no ho dubtis. Fins i tot en festes colendes
com les que ja es preparen.
