Fa un parell de dies un Reial Decret del Govern Central creava una titulació de llengua valenciana diferenciada de la catalana a les escoles oficials d'idiomes de tot l'Estat. Al meu parer, es tracta d'una nova agressió política a la nostra llengua. Una llengua que el partit que ostenta el poder a Madrid demostra, dia sí i l'altre també, que, com a mínim, li importa un rave, eludint l'obligació de protegir-la que exigeix explícitament la seva estimada i sacralitzada constitució, en la qual només llegeixen el que hi volen veure. M'agradaria saber com reaccionarien si les escoles oficials d'idiomes de, posem per cas Alemanya, oferien classes de mexicà o argentí diferenciades del seu estimadíssim espanyol. Independentment del nom que hom assigni a llur llengua, és una evidència científica contrastable i contrastada que els valencians i nosaltres parlam la mateixa llengua. Jo mateix no tenc cap problema per anomenar mallorquí el meu idioma matern i empr aquesta demominació de forma espontània tant o més que la de català. Això, emperò, no vol dir de cap de les maneres que jo m'expressi en una llengua distinta que la que fa servir un elxà, un gironí, un alguerès o un eivissenc, per posar només un parell d'exemples. Quan convers amb qualcú ho faig així com he après dels meus avantpassats, i m'exprés en mallorquí, que és la meva manera de parlar català. Una manera tan digna i tan acceptable de parlar-lo com la de qualsevol barceloní, lleidatà, castellonenc o menorquí. I de vegades fins i tot més. I mai, però que mai de la vida he tengut problemes per comunicar-me en la meva llengua amb catalanoparlants provinents de fora de Mallorca. Sempre ens hem entesos. I si, al llarg de mitja horeta de conversa ens hem trobat amb dues o tres paraules o expressions que deim diferents, ho he rebut amb l'alegria de qui aprèn una cosa nova, amb l'entusiame de qui descobreix un poc més les entranyes de la seva llengua.

Aquí, a les Illes Balears, tenim un munt de mestres i professors valencians que hi fan classe. I us puc ben assegurar que els alumnes illencs els entenen perfectament, sense cap tipus de problema i perceben de forma clara i diàfana que els parlen en el seu mateix idioma, amb un accent una miqueta diferent al que tenen acostumat, però perfectament intel·ligible, amb la mateixa sintaxi i gairebé amb el mateix lèxic.

La diferència entre el català i el valencià és purament onomàstica. Els parlars de Tortosa i de Vinaròs són molt més acostats, que no el de la mateixa Tortosa amb el de Girona, o el de Vinaròs amb el de Sagunt.

El Reial Decret del Partit Popular és, per tant, només una acció més per dinamitar la creació d'uns mercats cultural, literari, audiovisual ... el suficientment gran com per poder competir de forma independent amb prou garanties dins el món globalitzat. Té futur una literatura valenciana que només pugui vendre dins el País Valencià? Una productora de programes televisius que només pugui col·locar les seves sèries a les Illes Balears, té cap possibilitat de sobreviure? Una companyia de teatre que únicament pugui representar les seves obres a la Catalunya Nord, podrà arribar a ser mai professional? Quants de discs vendrà un cantant si només pot distribuir la seva música a la ciutat de l'Alguer?

L'únic argument que tenen és que l'Estatut de la comunitat autònoma valenciana defineix com a valencià el seu idioma propi. Però, atenció, enlloc diu que el valencià no sigui la seva forma d'anomenar el català! Això mateix passa a Bèlgica i a Holanda i no tenen cap problema per admetre que comparteixen la seva mateixa llengua: el neerlandès. I això que tant la denominació oficial com la denominació popular de la llengua, a Holanda és holandès i a Bèlgica flamenc i no per això se'ls ocorre muntar dues xarxes d'escoles oficials per ensenyar-les. Quin desbarat! Quina tudada de doblers públics només per fer-nos la punyeta!