El Consell de Mallorca, Joves Empresaris i la UIB ens varen obsequiar la setmana passada amb unes jornades dedicades a analitzar els avantatges i els inconvenients dels dos models principals de generació de programari pels ordinadors que actualment existeixen, com són l'anomenat programari propietari, del qual Microsoft en seria el màxim -que no l'únic- exponent i l'anomenat programari obert o lliure, del qual la comunitat de Linux en seria un -i tampoc l'únic- exponent. D'entrada m'hauran de permetre que no faci cap distinció entre el programari obert i el lliure, atès que als efectes del que avui els volia contar, aquestes diferències no són gaire significatives: ambdues opcions comparteixen el principi que el codi font dels programes d'ordinador no ha de ser secret, ben al contrari del que propugna l'opció de programari propietari, la qual no només defensa aquest secret, sinó que, a més, ha fet de l'entramat legal el principal instrument per a la seva protecció. Estava a l'ànim d'organitzadors de les jornades, que varen comptar amb una inesperada -per nombrosa- participació, veure aquests avantatges i inconvenients des de diversos punts de vista: el de les administracions, el de les empreses, el de la professió i el dels usuaris. Pel que fa a les administracions, cal destacar que no hi va haver la mateixa voluntat de participar a les jornades de part de representants d'administracions embarcades en projectes basats en programari lliure -cas d'Extremadura- que el d'altres administracions embarcades en projectes basats en programari propietari, com seria el cas de Catalunya, una manca de voluntat que, sigui dit de passada, no es pot explicar només a partir de l'actual període d'indefinició política que hi ha al Principat. Per contra, ni Microsoft ni IBM, varen defugir la seva participació en el debat. Per un cantó el Director de Comunicació de Microsoft d'Espanya va venir a presentar els avantatges de la seva opció o, per ser més exactes, a parlar dels inconvenients de l'altra. IBM, per la seva banda, va enviar un tècnic ben qualificat per explicar les línies mestres de la recent aposta pel programari obert -Linux en particular- per part d'aquesta multinacional. Finalment, la darrera jornada va estar dedicada a l'anàlisi dels aspectes legals, una brillant presentació per part de Javier González del Centre d'Estudis de Dret i Informàtica de les Illes Balears, i a una taula rodona amb diversos representats d'una i altra opció, això sí, lleugerament decantada cap al cantó dels partidaris del programari obert. Tot això sense oblidar la presentació d'algunes experiències empresarials basades en programari lliure i la magnífica exposició de Ricardo Galli, professor d'informàtica de la UIB, conegut militant de la comunitat de programari lliure, qui va acceptar el repte de fer i presentar una anàlisi acurada i realista de l'impacte del programari lliure a les empreses. La majoria de textos o transparències d'aquestes exposicions estan disponibles a la web de les jornades (accessible des de la web http://osi.conselldemallorca.net). No els sabria dir, tot i que m'agradaria, quina és la impressió que va poder treure un observador neutral sobre el tema del desenvolupament de les jornades. En tot cas, pot resultar incomprensible per aquests observadors neutrals, l'aparent acritud que gasten entre si els els partidaris d'una i altra opció. Fins i tot, podria semblar que hi ha uns nouvinguts -els partidaris del programari lliure- que malden per fer-se un lloc en un espai que pertany al suposadament seriós món empresarial del programari propietari. Una impressió afavorida per la joventut de la majoria dels més de 250 assistents a les jornades. Però resulta que aquests suposadament nouvinguts són justament els primers pobladors d'aquest espai del programari dels ordinadors, els que de fet li varen donar forma i contingut. Fet i fet, els colonitzadors són els altres, els del programari propietari i són els que difícilment toleren l'existència d'un model alternatiu, una existència amb la qual no han pogut acabar malgrat els continuats intents per fer-ho. Hi ha espai pels dos, cada un d'ells ha fet les seves aportacions importants a una de les tecnologies més emblemàtiques dels nostres dies. Seria una llàstima que la força bruta dels diners ens privés dels beneficis d'una comunitat que ha donat aixopluc i ales a alguns dels autèntics genis contemporanis. Encara que només fos per això, perquè aquest perill encara no està esvaït, no puc ser neutral en aquest tema. Ni puc, ni vull.