La renovació

Dissabte passat, en aquestes pàgines, Joan Mir, exdirigent d'ERC a Balears, se mostrava partidari d'una «nova estratègia cívica» per fer front a l'actuació i pensament únic conservador. Un exdirigent d'EU, a finals d'estiu, deia que ja no creia que dels partits derrotats balears poguessin sorgir propostes de futur vàlides per recuperar el poder, «que és l'únic que de veres val» i que era necessària una profunda renovació. Un exdirigent del PSOE balear mostrava la seva preocupació, fa un dies, «per tot, perquè no se veu res clar». Un exdirigent del PSM, fa més o manco un mes i mig, respecte a les bregues internes del seu partit resumia la situació: «amb els collons d'uns pots penjar els altres, i a tots els partits passa exactament el mateix». Un exdirigent d'UM confessava, l'estiu passat, que «a la meva edat, la veritat, no crec que vegi ja res diferent (a la majoria conservadora) perquè tampoc no veig capacitat d'idees noves ni en el meu partit ni a cap dels altres (dels derrotats)». Un exdirigent d'una organització social antigament prestigiosa deia, l'octubre, que «si no som capaços de generar noves idees, noves formes d'actuar, és impossible que puguem fer res, perquè la dreta (política i social) s'ha regenerat, encara que hagi estat involucionant, i pareix ser moderna quan en realitat és carrinclona, però ho pareix i nosaltres no». El lector se podrà creure o no l'autenticitat de les cites anònimes, si bé no és molt difícil afinar bastant sobre el noms i llinatges de cada autor perquè són coneguts, però com que no són opinions manifestades, excepte l'article de Mir, amb voluntat expressa de transcendència pública, no s'identifiquen. En tot cas, per a qualsevol persona que se mogui una mica per dins el «corral» de l'actualitat política, no ha de ser gens complicat trobar-se amb opinions semblants. És un estat d'ànim que comença a estendre's. Que els partits en la vida política i les organitzacions que des del món privat aspiren a tenir quotes de representació social i ideològica, necessiten una modernització a fons o, fins i tot alguns pensen per a algun cas, ser substituït per quelcom de nou. O això, o seguir com s'està ara, amb l'aclaparadora majoria conservadora, per molts anys.