Diuen que és més bo de fer agafar un mentider que un coix. I és ben ver. És fàcil constatar que el bilingüisme del PP no és un bilingüisme igualitari que pretengui equiparar els drets i deures dels parlants de les dues llengües oficials, com afirmaven a la campanya electoral, ans al contrari, es tracta d'un bilingüisme asimètric, molt proper a la diglòssia, en el qual el castellà és la llengua preeminent i el català es tolera, no es persegueix, però tampoc no es fa res per garantir els drets dels seus parlants. Un exemple clar en seria l'actitud del nou batle de Calvià, el senyor Delgado, qui, no fa gaire, en una entrevista es declarava a favor del bilingüisme, però quan se li feia notar que ell no predicava amb l'exemple, perquè sempre parlava en espanyol, afirmava que sí, i que no tenia cap intenció d'usar el mallorquí. Quina casta de bilingüisme és aquest? Si tant creu en el bilingüisme, Delgado hauria d'emprar les dues llengües oficials, i mai no només una. Altrament no és bilingüisme, sinó monolingüisme pur i dur. El bilingüisme asimètric del PP consisteix en un ús del català i del castellà pels catalanoparlants i un ús exclusiu de l'espanyol pels castellanoparlants. En cap cas no garanteix la igualtat de drets entre els parlants dels dos idiomes.
Si realment creguessin en el bilingüisme treballarien per igualar les posicions de les dues llengües oficials en cadascun dels sectors on són, o no són, presents. Com que hi ha un caramull d'emissores de ràdio que empren exclusivament el castellà, qualcuna que utilitza majoritàriament el castellà, però té qualque programa en català i poquíssimes que emeten sempre en la llengua pròpia del nostre país, no té cap sentit que els partidaris del bilingüisme tanquin una d'aquestes poques emissores monolingües en català, l'única radiofórmula en la nostra llengua i l'única que promociona els cantants i les discogràfiques d'aquí. Si ho fan, sigui amb l'excusa que sigui, és una prova més que el bilingüisme els importa un pebre, que només se n'omplien la boca a la campanya electoral perquè saben que la defensa de la igualtat és el que és percebut com a políticament correcte per la majoria, però que no era més que una gran mentida.
I en el cas de la televisió, dos doblers del mateix! Volen fer una televisió autonòmica bilingüe. Tant els és que la proporció d'ús del castellà i del català a les cadenes que arriben a les nostres llars, en aquests moments, superi el 3 a 1. Una proporció que és encara més favorable a la llengua pública de José María Aznar i més desfavorable a la que usa en la intimitat si hi afegim els canals de pagament. Davant aquesta situació tan asimètrica, qualsevol fervent partidari del bilingüisme més igualitari optaria per una televisió autonòmica totalment en català, per tal d'intentar escurçar les diferències. Així i tot, encara no arribaríem a una oferta del cinquanta per cent en cadascun dels dos idiomes oficials. Caldria, com a mínim, un segon canal per començar a equilibrar-la.
El Parit Popular encara és a temps de rectificar. Encara pot complir el programa electoral amb el qual va guanyar les eleccions i deixar-se de discriminaicaions contra els catalanoparlants. Encara és a temps de fer una veritable política a favor del bilingüisme si opta per promocionar el català fins a igualar la seva presència amb el castellà a tots els sectors. Si no ho fa trairà els seus electors i les pròpies promeses. Tal vegada ja hi comptaven, però molts dels seus votants varen creure que ho deien de bon de veres.
