Ja és ben curiós que un Govern com el del senyor Matas, que ha començat la seva gestió gemegant contínuament perquè no té doblers i fent una retallada brutal en els pressuposts de la Conselleria de Cultura, per exemple, ara s'hagi decidit de forma tan alegre a crear la televisió autonòmica. Ja fa molts d'anys, el President Cañellas va descartar aquesta aventura degut al seu desproporcionat cost econòmic. Ara, però, el seu successor a la presidència del PP illenc i del Govern no sols vol comprar l'edifici i instal·lacions de Calvià, sinó que diu que no és qüestió de regatejar i que en pagarà lo que li demanin els tècnics municipals; segons sembla, cinc milions d'euros. El senyor Matas reconeix que l'operació alleugerà la situació econòmica de l'Ajuntament de Calvià, i per tant, amb els doblers de tots els ciutadans illencs, ajudarem a compensar l'Ajuntament més ric d'Espanya de les reduccions d'ingressos que li han suposat la mesura electoralista de suprimir l'ORA i l'agressió a l'autonomia financera municipal que li ha suposat la supressió de l'IAE per part del Govern Aznar. I els altres Ajuntaments, com és obvi, que s'arreglin com puguin, perquè aquí del que es tracta és d'ajudar el batle del PP a conservar el segon municipi de les nostres illes, tant en demografia com en capacitat econòmica. De passada, es deixa clar que l'objectiu del projecte és fer un programa que tengui una gran part de la seva programació en castellà. El motiu és obvi: Aquí no es tracta de crear un instrument eficaç de defensa de la nostra llengua i cultura, i per tant d'alta qualitat des del punt de vista formatiu i informatiu, sinó una eina d'indoctrinació dels ciutadans de cara a futures convocatòries electorals. No es tracta de compensar el dèficit de mitjans de comunicació en la nostra llengua enfront de l'aclaparadora supremacia dels que usen el castellà com a vehicle d'expressió, sinó de garantir que els missatges conservadors arribin a tots els ciutadans sense empirreumes de barreres idiomàtiques. I si la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears diu explícitament que «el català ha d'esser la llengua usual en emissores de ràdio i televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l'Administració Autònoma o sotmesos a la seva gestió», no fa res: El Govern Matas es passa les lleis per l'arc de triomf, i es queda tan tranquil. La pròxima passa serà que, per poder captar audiència dins un mercat tan corromput com el que s'ha creat a Espanya, on el que té més èxit és el que la diu o la fa més grossa i més grollera, la televisió autonòmica farà programes tan infectes com les tómboles i altres insults a la intel·ligència i al bon gust amb els quals ja ens obsequien les televisions privades i, ara ja, alguna autonòmica i fins i tot l'estatal. Perquè a Espanya s'ha produït l'efecte contrari al d'altres països més civilitzats, on les televisions públiques han conseguit frenar la carrera de les privades cap a la vulgaritat com a únic camí per aconseguir la màxima audiència; aquí, en canvi, les privades han provocat una ignominiosa pèrdua de qualitat de la televisió pública. Fa tretze anys, quan es va introduir la televisió privada a Espanya, ens varen demanar a uns quants polítics i ciutadans la nostra opinió, i jo vaig esser l'únic que vaig advertir que la televisió privada no augmentaria la qualitat, que tendríem més oferta, però més dolenta, i que tendríem més sèries barates, però no més llibertat. Avui ja tothom reconeix que ha estat així, i ara correm el perill que la televisió del senyor Matas entri en aquesta carrera. Diuen que no tenen doblers, però realment gairebé seria millor que fos veritat, enlloc de tirar-los d'aquesta manera.