Segons els rumors que se senten, la direcció d'ERC podria col·locar un balear a les seves llistes electorals al Congrés, el març, en un lloc amb opcions de sortir elegit. La suposada idea partiria d'una opció ideològica sense complexos, amb unes circumstàncies que aparentment l'afavoririen i per posar en marxa una decidida estratègia de penetració a Balears.

L'opció ideològica partiria de l'evidència que si bé ERC assumeix ser un partit d'àmbit (segons la seva terminologia) «nacional», de tots els Països Catalans, i que, amb conseqüència, té militants balears i valencians en l'executiva general, és lògic, i imprescindible, abans o després, fer la passa definitiva per completar de forma efectiva la condició «nacional». Això és, incorporant a les llistes amb opcions d'obtenir representació (i no simbòlicament en llocs d'impossible sortida) candidats de les regions de la «nació» en les quals no hi ha possibilitats de treure escó. D'aquesta manera quedaria clar que el partit no només diu ser «nacional», sinó que ho és perquè se comporta «nacionalment» en allò que és substancial a qualsevol formació política: la seva representació institucional. Quedaria fora de l'operació, és vera, la zona francesa, però evidentment està caracteritzada per d'altres variables polítiques i electorals, que ara no fan el cas. Si la decisió finalment fos aquesta, requeriria també d'unes circumstàncies que la fessin, o permetessin suposar com, factible. Tot apunta que una part important de la direcció d'ERC està convençuda que les circumstàncies són més que bones, excel·lents. Després de l'impressionant èxit del 16 de novembre, per ventura pensen que és factible triplicar l'actual representació (un escó) al Congrés. Sempre, clar, que hi hagués un increment de vot molt important i no se produís l'efecte de reflux que alguns temen: que si pacten amb l'esquerra, llavors no hi hagi un rebrot de vot cap a CiU; o bé que si fessin govern amb els dretans, després no se produís decepció i fugida de vot progressista. Deixant aquestes qüestions a banda, i centrant el tema en la hipòtesi de confecció de llistes, el lògic seria pensar que, ara per ara, l'expectativa d'escons seria suficient com per demostrar la condició «nacional» de veres, incorporant un balear, i un valencià. Justament perquè serien suficients escons (3, no pareix raonable pensar en més), però no massa (5, 6...) la decisió tendria encara molta més importància perquè, com és lògic suposar, legítimament hi hauria gent que en el Principat podria aspirar a aquest escons i s'hauria de sacrificar pel bé comú ideològic «nacional». De ser, seria realment insòlit.

Si l'operació se confirmàs, els sortís bé i, per tant, un militant balear anàs en una de les 4 llistes catalanes d'ERC i sortís elegit, el panorama polític local podria veure's considerablement alterat. D'entrada i de sobte seria acabar amb el bipartidisme PP-PSOE en la representació directa al Congrés, encara que no fos electe per Balears, la qual cosa si més no aconseguiria demostrar que ERC és el nacionalisme pràctic perquè du un illenc nacionalista allà on hi ha el poder de veres, Madrid, i, per exclusió, deixaria en molt mal lloc el discurs ideològic i l'activitat política de vint anys, en aquest sentit, de PSM i UM. En relació directa a aquest innegable fet i per altra banda, l'hipotètic diputat, si tengués prou empenta, tendria tres anys per endavant per fer una tasca de representació directa de grups, col·lectius i organitzacions balears de tota mena i condició que, per ventura, després, el 2007 se pogués traduir en vots cap a ERC aquí. No seria cap bogeria. De fet, la tasca de Rosa Estaràs com a diputada del PP, amb una incansable feina en aquesta línia, ha estat una peça important per explicar l'èxit conservador el maig passat. Sens dubte aquesta aposta requeriria d'un enorme suport de la direcció d'ERC a Barcelona i d'assumir el risc, obvi, que un hipotètic creixement el 2007 se produís a costa del PSM i, per tant, pogués beneficiar indirectament al PP. Però bé, això ja seria una altra qüestió. De moment, només el rumor (fins i tot si no se confirmàs) basta per comentar que, una vegada més, ERC demostra (al marge de que a cadascú li agradi més o manco) ser un partit amb idees innovadores, que és el que tanta falta fa a Balears.